Hi ha fets que ens recorden la vigència de la llei mordassa: així s'anomena popularment la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana aprovada pel govern del PP el 2015, derivada d'una moció al Parlament espanyol presentada per CiU el 2012. Va ser la resposta institucional al 15-M i atorga una alta discrecionalitat a les forces d'ordre públic per fer servir la seva autoritat. A causa del seu potencial repressor, des del principi va aixecar moltes veus en contra, sobretot de defensors dels drets humans i la llibertat d'expressió, tant aquí com en l'àmbit internacional: el Comissariat dels Drets Humans i la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch i fins i tot un editorial de The New York Times.
La llei mordassa ha estat profusament aplicada -amb 1.155.727 sancions registrades fins al 2020-, especialment durant la pandèmia de covid, tot i que moltes d'elles es van haver d'anul·lar després. De manera significativa, s'ha utilitzat contra la desobediència i la resistència a l'autoritat. L'han patit moltes expressions dissidents, com ara les resistències contra els desnonaments i altres maneres de protesta tan inofensives com, per exemple, posar una paradeta amb propaganda per convocar a una manifestació.
Tot fa indicar que la "normalització" de la discrecionalitat en l'ús d'aquesta llei ha comportat un augment de la impunitat en l'actuació dels cossos policials, que l'apliquen en qualsevol ocasió fins a arribar a l'absurd. I això afecta tota la ciutadania.
Aquí volem denunciar el cas, ben inversemblant, que ha patit Joan Maria Soler, activista del moviment veïnal, membre de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i de la Favb. La seva desobediència a una ordre de la Guàrdia Urbana de tornar a pujar a la vorera quan estava travessant a peu el carrer d'Espronceda, sense que l'agent verbalitzés cap mena d'explicació que justifiqués aquesta insòlita ordre, li ha comportat, primer, una multa de trànsit de 200 euros -per “no obeir les ordres d'un agent que regula la circulació”- i, després, l'aplicació de la llei mordassa, amb una altra multa de 250 euros per una suposada “falta de respecte i consideració a un agent del cos”. Multar amb 450 euros una persona per un fet tan trivial va més enllà de considerar-se una anècdota.
La prepotència en l'aplicació de les seves funcions ha de ser erradicada d'uns cossos de seguretat que han d'assumir que són uns servidors públics. La conflictivitat social, en aquesta època de crisi, no justifica de cap manera l'augment de l'autoritarisme. I això és responsabilitat política dels seus responsables: del de la Guàrdia Urbana, Albert Batlle, i del dels Mossos d'Esquadra, Joan Ignasi Elena, que s'han de comprometre a depurar les males pràctiques.
Malauradament, la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana no va prosperar el passat mes de març al Congrés dels Diputats. Aquesta retirada ha estat criticada en un manifest d'Amnistia Internacional, Irídia, Greenpeace i Ecologistes en Acció, entre d'altres. En conseqüència, a hores d'ara, la llei mordassa continua plenament vigent. Però, mentrestant, això no eximeix de responsabilitat política als nostres governants, perquè hem de recordar que les prerrogatives sancionadores que atorga la llei són lliures de ser aplicades i modulades per l'autoritat competent.
