La CUP de Molins de Rei ha decidit en assemblea oberta que no es donen les condicions socials perquè tingui sentit una candidatura electoral pel maig de 2023
Les Candidatures d'Unitat Popular neixen fa dècades de la mà de persones compromeses que decideixen apostar per portar la seva veu, la dels moviments populars per la independència, el socialisme, el feminisme i l'ecologisme, a les institucions. També a Molins, el 2007. Durant els últims anys, especialment agreujat per la pandèmia de la Covid-19, però també per un desmembrament molt significatiu dels moviments socials de Molins existents durant l'última dècada, l'activitat reivindicativa i la massa social activa ha caigut, també la nostra. No cal mirar massa lluny: l'enorme esforç del procés, una pandèmia que ens va apartar de les persones estimades, l'entrada a govern local el 2018-2019, una manca d'objectius factibles engrescadors o un govern local sociovergent actual tancat a les nostres aportacions des de fa temps i que posa traves a tot el que no controli, han portat a una forta desmotivació.
En aquest context, la CUP, tot i veure factible fer una llista i aconseguir regidors, creu que no és una estratègia que sumi: no vam venir a viure de la política, no vam venir a tenir regidors. Volíem, aquell 2007, que un poble organitzat tingués també veu i força dins les institucions, i després de 16 anys, més d'una desena de regidors, prop de 2000 vots sostinguts en les últimes tres eleccions i haver estat a govern, hem constatat que, per si sola, la força dins la institució no serveix per fer els canvis d'arrel que Molins i els Països Catalans necessiten per ja no només sobreviure, sinó per florir en aquest segle XXI.
No només això, sabem que tant a escala local com nacional s'han comès errors i no s'ha trobat la forma d'assolir part d'allò pel que lluitavem o el que s'esperava de la CUP. Continuarem treballant, fent campanyes com a CUP i explicant com creiem que s'haurien de fer les coses. L'experiència, el bagatge acumulat de tants anys, no ha de ser, ni serà, desaprofitat. Però especialment, no volem demanar a unes companyes que aguantin el pes d'una candidatura si no tenen molta gent al darrere ajudant-les. Creiem fortament en què entre totes s'ha de poder fer tot, però també que totes hem de fer la nostra part perquè altres no ho hagin de fer tot.
Per tot això, l'aposta de l'assemblea de la CUP és clara: farem guaret. Deixarem que la terra floreixi per si sola, sense pressions. A la pregunta"i a qui votaré jo ara?" que se’ns ha fet volem que no se'ns miri a nosaltres esperant la resposta, volem que cada una de nosaltres ens mirem amb qui tenim al costat i juntes, si ho creiem necessari, tornem a decidir, un altre dia, que volem transformar les condicions materials que ens envolten, que no volem que altres ens manin, i que volem organitzar-nos en assemblees, en casals populars, en ateneus, en grups de música, en cooperatives de consum, i potser, també, en candidatures electorals, el nom de les quals és el menys important.
