La formació assembleària presenta avui dijous una moció al Ple de l'Ajuntament d'Olot perquè la ciutat s'adhereixi a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública.
La CUP considera que cal recuperar la gestió directa d'aquest servei essencial per a la vida, especialment en un context d'emergència social i climàtica. La remunicipalització, defensa la CUP, permetria garantir un millor servei, assegurar que es compleixen les inversions necessàries, mantenir llocs de feina, estalviar el cost de l'IVA i revertir els beneficis en la millora de la xarxa d'aigua (que actualment té unes pèrdues del 40%), en comptes d'engreixar els comptes de la multinacional Agbar.
Actualment, l'AMAP compta amb més d'una cinquantena d'ajuntament adherits, entre ells, els ajuntaments de Barcelona, Girona, Salt, Terrassa, Badalona, El Prat de Llobregat, Berga, Capellades, Cardedeu, la Bisbal d'Empordà, Sabadell, etc.
L'adhesió a aquest organisme serviria per difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com rebre suport tècnic i jurídic per encaminar Olot cap a una gestió pública de l’aigua.
Fa dos mesos, l'Ajuntament de Girona ja va aprovar la municipalització del servei d'aigua i va decidir reclamar 13,2 milions d'euros per perjudicis, després d'un llarg períple amb l'anterior empresa concessionària, que va cometre diverses irregularitats i incompliments de contracte.
L'Agència Catalana de l'Aigua reconeix que les tarifes dels serveis d'abastament d'aigües privatitzats són un 25% més cares que les dels serveis d'abastament prestats per empreses públiques. I el «Tribunal de Cuentas» espanyol, en l'informe de fiscalització del sector públic de l'exercici 2011, afegia que a més del sobrecost, en el cas de l'aigua, hi havia un 30% més de pèrdues a la xarxa i un 15,5% menys d'inversió.
Durant la pandèmia, mentre els ajuntaments que tenen una gestió directa de l'aigua donaven ajuts, reduïen quotes o fins i tot establien un consum mínim d'aigua gratuït, les empreses privades concessionàries van exigir al govern estatal que aixequés la prohibició de tallar el subministrament a les famílies que no paguessin els rebuts, alhora que demanaven allargar concessions.
