La guerra d'Ucraïna agreuja la discriminació, la pobresa i la persecució del poble gitano. Desenes de milers dels 400 mil que formen la comunitat romaní d'Ucraïna arriben a les fronteres occidentals com a refugiats, fugint de la guerra, formant part dels 5 millions d'ucrainesos fugitius. Tots aquests gitanos ucraïnesos son objecte de vexacions, discriminacions, humiliacions i maltractaments diversos pels guàrdies fronterers.
Això no és nou, d'ençà que van arribar a Ucraïna al segle XV, ha estat sempre una constant la seva persecució i la seva difícil lluita per la supervivència. En aquesta època també van arribar a Catalunya, el 1452, any en que el rei Alfons el magnànim els concedí uns terrenys a Gràcia on encara viuen els seus descendents. Durant els segles posteriors a la seva arribada, els gitanos d'Ucraïna, igual que el poble romaní d'arreu d'Europa, van patir la prohibició de la seva llengua i cultura, una dura persecució, essent tractats com a esclaus fins al segle XIX. El pitjor va passar sota l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, amb milers d'assassinats a Ucraïna i més d'un milió de víctimes gitanes exterminades pels botxins de Hitler als països centreeuropeus i de l'est. És digne de ressaltar l'heroica revolta gitana pel dret a viure el 16 de maig de 1944 en el camp d'extermini Auswitch-Bikernau, en el que participaren també gitanos ucraïnesos.
Recentment, al 2018 diversos assentaments gitanos han estat assaltats per grups racistes amb pèrdues materials, diversos ferits i un mort.
El poble romaní, amb uns trets identitaris solidaris, i amant de la llibertat, contrasta amb el tarannà de les societats, dels estats on viuen. I en els conflictes bèl·lics, com fa pocs anys a les guerres dels Balcans, i ara a Ucraïna, encara s'accentua més la repressió i maltractament que reben per ser diferents com són, gitanos.
