Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reclama que les baixes de llarga durada per COVID persistent puguin superar els 18 mesos i que es considerin malaltia laboral

Un percentatge de persones refereixen símptomes prolongats i recurrents, durant setmanes o mesos, després del primer episodi de COVID-19, independentment de la gravetat d'aquest. Aquesta simptomatologia és molt variada i pot respondre a patrons comuns o no però en qualsevol cas coincideixen en dificultar el poder realitzar amb normalitat les qüestions ordinàries del dia a dia del qui el pateix. L’evolució és molt dispar entre els malalts i els aboca a una incertesa immediata i també futura.

La Intersindical vol posar de manifest que una de les conseqüències de la pandèmia de la COVID, quan ja fa quasi dos anys que va arribar al nostre país, es manifesta en les seqüeles persistents que ha deixat entre la població.  Actualment es calcula que a Catalunya ja hi ha més de 100.000 persones amb la síndrome de la COVID persistent.

Els símptomes de les persones que pateixen COVID persistent són extremadament nombrosos i variats: inclouen fatiga, dificultat respiratòria, disfunció cognitiva, entre altres, i generalment tenen un impacte en el funcionament diari. Poden ser de nova aparició després de la recuperació inicial d'un episodi agut de COVID-19 o persistent des de la malaltia inicial, a més, poden ser fluctuants o constants.

Es tracta d'un quadre clínic nou i, per tant, amb un nombre limitat d'estudis cosa que suposa que hi hagi escassa evidència científica que guiï la intervenció clínica d'aquests pacients.  Malauradament la comunitat científica tampoc sap si el número de persones amb persistència de símptomes anirà a més o no.

Aquesta realitat provoca que no es pugui considerar la COVID persistent com a qualsevol altra malaltia coneguda ni establir uns estàndards burocràtics o mèdics de recuperació com els que fins ara s’han pogut fixar per a altres malalties.

Des de La Intersindical demanem abordar-ho des de la comprensió de la complexitat de la situació per a garantir el màxim benestar possible dels afectats.

Per això és molt important, que davant la complexitat de la situació, l’Administració sigui curosa a l’hora d’anar desplegant la normativa sobre la gestió del COVID persistent a l’hora de reconèixer-lo i gestionar-lo i que no desempari aquest col·lectiu. El mateix Departament de Salut reconeix que de vegades les proves diagnòstiques practicades són negatives tot i la presència de símptomes i tampoc disposen de cap marcador per a la detecció i seguiment d’aquest síndrome.

De la mateixa manera, el sistema legal d’Incapacitat Laboral, sota el règim jurídic de l’estat espanyol, tot i que l’executa la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), indica que la durada màxima de la incapacitat temporal serà de 18 mesos, tot i que als 12 mesos ja es fa una primera revisió que determina si les persones afectades es reincorporen al lloc treball, se’ls prorroga 6 mesos la baixa o se’ls reconeix la incapacitat permanent.

És per això que des de La Intersindical:

  • Denunciem la indefensió creada pel Govern Espanyol perquè encara no ha definit amb precisió el que s'entén per COVID persistent com sí que ho ha fet recentment l'Organització Mundial de la Salut. Aquesta manca de definició i precisió comporta que la malaltia no estigui inclosa en el catàleg de malalties professionals.
  • Denunciem que ja estem observant que en els 12 primers mesos, per defecte, ja es comencen a donar altes laborals, al·legant que els resultats de les proves mèdiques no són concloents, quan precisament una de les característiques de la COVID persistent és el fet de tenir símptomes després d’haver patit la COVID que no poden explicar-se amb un altre diagnòstic.
  • Considerem que aquestes altes als 12 mesos no responen a una pràctica ètica sinó a una voluntat de no col·lapsar el sistema de baixes i resolucions als 18 mesos d’IT.
  • Denunciem que en una situació excepcional com la COVID-19 i donada la incertesa de la situació sanitària, aquests 18 mesos són del tot insuficients i obliguen a l’ICAM a donar d’alta a persones diagnosticades amb COVID persistent que encara no estan recuperades, o bé a gestionar una incapacitat permanent que potser no necessiten si el període de baixa pogués ésser més llarg. De la mateixa manera que la normativa dels ERTO es va adaptar per a les empreses amb l’arribada de la pandèmia considerem que la normativa de les IT laborals també pot ser adaptada per aquesta mateixa causa.

Des de la Intersindical volem recordar que actualment, segons la normativa vigent, l’afectació per la COVID-19 està assimilada amb caràcter excepcional a accident de treball exclusivament per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social. En canvi la baixa per COVID persistent consisteix en una baixa per malaltia comuna.

És per tot això que des de La Intersindical fem les propostes següents:

  • Que la baixa per IT per COVID persistent sigui reconeguda com a malaltia o accident professional, ja que ve derivada com a seqüela d’una malaltia reconeguda com a professional a efectes de prestació econòmica i no com una malaltia comuna com és actualment.
  • Que el període màxim d’IT per a persones diagnosticades amb COVID persistent s’ampliï, i enlloc de 18 mesos es prorrogui per períodes de 6 mesos, prorrogables per períodes iguals fins a un màxim de 18 mesos més, en els quals es farà la valoració de la incapacitat permanent.
  • Incloure la COVID persistent en el catàleg de malalties professionals de manera que sigui reconeguda i tractada per les unitats de Prevenció de Riscos Laborals dels centres de treball i rebi el tractament adequat.
  • En el marc de la reincorporació al centre de treball, establir l’obligatorietat que els treballadors i treballadores que hagin estat diagnosticats de COVID persistent, una vegada reincorporats al seu lloc de treball, han de ser valorats pel personal sanitari del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’empresa per determinar si requereixen o no adaptacions en el seu lloc de treball en funció de les seves limitacions.
  • Establir, normativament, mecanismes de reduccions de jornada retribuïdes, reincorporacions adaptades a les necessitats de cada persona d’acord amb les indicacions mèdiques i l’autorització de la unitat o servei de PRL, establir sistemes de teletreball en els casos que sigui possible per facilitar les reincorporacions i altres mesures que puguin ser beneficioses per a la reincorporació al lloc de treball de les persones una vegada obtinguin l’alta mèdica.

Des de La Intersindical volem posar de manifest que l’objectiu d’aquestes persones que pateixen aquesta síndrome no és obtenir un reconeixement de la incapacitat permanent, sinó recuperar la seva salut i poder recuperar la seva vida anterior a la pandèmia i, en tot cas, que la seva malaltia sigui reconeguda com a tal i no sigui menystinguda.

Finalment, des de La Intersindical reclamem que la Generalitat de Catalunya doti de més recursos a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) per tal de resoldre amb celeritat els nombrosos casos que actualment tenen pendents de resolució sobre expedients que estan arribant als 18 mesos d’IT per COVID persistent.  És una realitat que l’ICAM no dona l’abast per resoldre aquests expedients.

Des de La Intersindical posem de manifest el coneixement de persones que han rebut resolucions d’alta sense haver estat visitades per professionals avaluadors o bé a través de “visites” telefòniques.  També denunciem que en alguns casos s’ha posat de manifest una manca absoluta de coneixement i reconeixement de la situació de COVID persistent que ha provocat una manca d’humanitat cap a les persones que pateixen aquesta síndrome.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid