Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català a l'escola
Escola Valenciana “Hem de formar ciutadania democràtica i compromesa amb el futur del seu entorn”

· Marina Subirats, Carmen Agulló i Pilar Gregori han inaugurat el 6è Congrés #SomLlavors hui a La Nau
· Encara els reptes en coeducació, diversitat i plurilingüisme, i transformació digital

10/12/2021 Educació

Escola Valenciana atén els reptes en coeducació, diversitat i plurilingüisme, i transformació digital, que encaren les comunitats educatives en el 6è Congrés #SomLlavors, inaugurat aquest matí en el Paranimf de la Universitat La Nau. Al llarg dels pròxims tres dies, el fòrum, amb més de 200 persones inscrites, docents, estudiants, famílies i activistes de les diverses comarques valencianes, esdevindrà un espai de reflexió i acció, amb nous coneixements, referents i eines per a avançar en la construcció col·lectiva d’una escola i d’una societat d’afectes i oportunitats per a tothom. 

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de la vicerectora de la Universitat de València, Isabel Vázquez Navarro, el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, el vicepresident i conseller de la Generalitat Valenciana Hèctor Illuesca Ballester, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó Laguarda. Les ponències inaugurals han estat a càrrec de la sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona Marina Subirats Martori, la professora de la Facultad de Magisteri de la Universitat de València Carmen Agulló Díaz i la coordinadora del Congrés, Pilar Gregori Monzó.

A més, han acompanyat l’acte la vicerectora de Cultura i Esport de la Universitat de València, Ester Alba; el director de l’Àrea de Llengües de la Universitat Politècnica de València, Luis Miret; el vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer; la directora de l’Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana - ISEACV; Dolors Pedrós, del Consell Valencià de Cultura; la presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, Rosa Cañada; el director del Servei de Llengües i Política Lingüística UV; Rafael Castelló; la degana de la Facultat de Magisteri UV, Ana Maria Botella; les vicedeganes de la Facultat de Magisteri UV, Amparo Hurtado i Marta Talavera; el director del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, Ferran Isabel; la secretària general de Més Compromís, Àgueda Micó; la secretària general i el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Maria Pérez i Josep Barberà; la secretària general i la delegada de la Federació d’Educació de CCOOPV, Xelo Valls i Cristina Sánchez; la portaveu Intersindical Valenciana, Beatriu Cardona; Marc Candela i Manel Àlamo, del STEPV; el president de la Confederació d’AMPA Gonçalo Anaya i FAMPA-València, Rubén Pacheco; el president de la Fundació Full, Jesús Figuerola; la presidenta de l’Associació d’Editorials del País Valencià, Àfrica Ramírez; el director literari Bromera, Gonçal López-Pampló; la presidenta de l’Associació de Directores i Directors d’Infantil i Primària del País Valencià -ADIP-PV, Joaquina Barbas, i la presidenta ADIP-PV de Castelló, Noel Manzanares; el president de la Unió de cooperatives d'ensenyament UCEV, Miquel Ruiz; Anna Perpinyà, de l’Associació Cívica Valenciana - ACV Tirant lo Blanc; la coordinadora de Dret a Decidir, Consol Barberà; el president de l’Associació Ciutadania i Comunicació, José Ignacio Pastor; Eva Mestre, Consol Aguilar i Adela Costa, del comitè científic del Congrés, i la família Thous-Ballari. 

Educació per a la vida 

Escola Valenciana no és aliena a les problemàtiques que planteja per a l’educació la societat actual, més diversa, complexa i canviant que mai. “L’educació es veu més com un producte que com un procés; així sembla abandonar la noció de coneixement útil per a tota la vida per a substituir-la per la noció de coneixement d’un sol ús”, ha afirmat Gregori, assenyalant aquesta concepció com un dels reptes a véncer. “L'educació hauria de ser una acció contínua de la vida i no dedicar-se únicament al foment de les habilitats tècniques. L'important és formar ciutadans que recuperen l'espai públic de diàleg i els seus drets democràtics i així ser capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social”, ha destacat. En aquest sentit, la coordinadora del Congrés ha fet una crida per a revitalitzar les comunitats locals tradicionals, les més properes, sense reforçar els rols de gènere ni posar en entredit els progressos de l’emancipació de les dones; així com diversificar les xarxes de solidaritat, basades en afinitats i conviccions ètiques, servint-nos de les noves tecnologies  de la informació i de la comunicació per a regenerar el teixit comunitari.  

En aquest sentit, Escola Valenciana mamprén, en aquest congrés, el repte d’educar en igualtat i planteja el potencial de la coeducació per a resoldre reptes educatius com la diversitat i la digitalització. Pel que fa a les seues finalitats, la sociòloga Marina Subirats Martori ha afirmat, en el discurs inaugural, que cal “eliminar els gèneres perquè totes les possibilitats humanes no violentes puguen ser exercides per xiquetes i xiquets, treballar per desmuntar els estereotips i per la presa de consciència del professorat”. A més, Subirats ha compartit algunes claus per a construir l’escola coeducativa, com l’observació i gravació de moments escolars, “per adonar-nos del predomini del masclisme i dels estereotips, per exemple en els jocs i ocupació dels patis o en els contes infantils i llibres de text”, ha explicat l’experta en coeducació. 

I l’anàlisi crítica dels contextos actuals requereix memòria, per la qual cosa Escola Valenciana ha volgut homenatjar les companyes que han contribuït a fer una escola valenciana, innovadora i igualitària. “Tenim l’obligació de continuar la tasca de les mestres que van lluitar i transformar l'ensenyament, oblidades fins ara per compromeses i rebels”, ha destacat Carmen Agulló Díaz en la ponència “Empar Navarro: ànima, cor i vida”, dedicada a la mestra valencianista, feminista i republicana que protagonitza, a més a més, l’exposició instal·lada en l’entrada de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, on ha continuat la programació del Congrés aquesta vesprada. 

Educar en igualtat 

Quin paper juga l’educació amb l’aprenentatge de la cura de les persones? Què s’ha aconseguit amb la coeducació fins ara? Quin tipus de pràctiques es desenvolupen? Amb quins resultats? Quins són els obstacles? Quines noves masculinitats aportaran claror a la coeducació? Quin paper exerceixen les xarxes socials i els mitjans de comunicació per  perpetuar els estereotips, el llenguatge sexista i la violència contra les dones? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals es pretén respondre per mitjà conferències amb expertes i experiències de l’aula. 

Escriptora i traductora Bel Olid Baez ha introduït el repte de l’educació més enllà del binarisme, en referir-se a la criança flexible amb el gènere com aquella que promou la diversitat i no perpetua els estereotips, mitjançant exemples diversos, la revisió del currículum, la visualització de vivències del cos que supera l’experiència cisgènere i l’ús del llenguatge més inclusiu. “Cal tenir en compte els noms neutres, la roba, les disfresses, les joguines… i procurar oferir varietat”, ha afirmat Olid, amb la intenció, segons ha afegit, d’assumir la categoria persona abans que la d’home o dona”. Per a concloure, ha proposat la construcció d’un gènere expansiu, no reproduir esquemes sinó eixamplar les possibilitats i el joc simbòlic.

La professora de la Universitat de València i assessora de la Conselleria d’Educació Ana López Navajas ha parlat de la deslegitimació social de les dones com a factor de desigualtat més arrelat “que perpetuem des de les escoles, perquè només trobem un 7,6% de presència femenina en els llibres de text de l’ESO: “No donem referents femenins, negem tots els precedents i mostrem els homes com a models únics i universals.” En la taula redona “Com aconseguir una societat igualitària?”, López Navajas ha presentat un projecte  d’innovació docent d’àmbit europeu per a incorporar referents femenins a cada matèria. “Perquè puguem restituir la producció de les dones en tots els àmbits, i així canviar la visió cultural i transformar la deslegitimació social que pateixen les xiquetes”, ha afirmat.  

El programa ha acollit, a continuació, diverses experiències i comunicacions coeducatives d’expertes, professorat i famílies en àmbits com els mitjans de comunicació, la música, l’art, les matemàtiques, les noves masculinitats i els patis coeduactius, a càrrec de Lorena Escandell Carbonell, la Confederació d’AMPA Gonçal Anaya, el CEIP Ausiàs Marc de Picanya, l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, Teresa Naranjo Foñgado, Enric Ramiro Roca, Josep Alcover i Pons, Josep M. Canal Barbany, Carme Ivars Ronda i Teresa de la Cruz, de La Naturadora, i Sandra Molines Borràs. Entre les activitats, el taller inspirat en el Mag d’Oz facilitat per les alumnes de Promoció d'Igualtat de Gènere de l'IES Francesc Ribalta, que han reivindicat la figura professional de la promoció per a la igualtat de gènere en els centres educatius. 

 Plurilingüisme i transformació digital 

Continuant amb el repte de la diversitat, el Congrés seguirà demà matí amb l’eix de plurilingüisme, per a plantejar, entre altres reflexions, com podem proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garantisca, en acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural. Així, el programa acull les ponències “Situació actual sociolingüística al País Valencià”, d’Avel·lí Flors i Raquel Casesnoves Ferrer, i la “La gestió de les llengües: pedra angular de la didàctica plurilingüe”, de Vicent Pascual Granell i Josep Maria Baldaquí Escandell, a més de diverses experiències i comunicacions de l’IES la Torreta d’Elda, Carles Segura-Llopes, Jaume Fullana Mestre, Vicenta Tasa Fuster i Oreto Trescolí Bordes, el CEIP Montcabrer de Muro, la Càtedra Soler i Godes, la Unitat d’Educació Multilingüe de la Univeristat d’Alacat i la Plataforma del professorat de valencià del Baix Vinalopó El sud trenca el silenci, Patrici Baccou i les escoles occitanes. Per a acabar amb la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d’Educació, Reis Gallego Perales.

De vesprada, l’eix de transformació digital, que planteja les tecnologies digitals com eines profitoses per a la resta d’eixos, tractarà el repte d’educar en un món digital amb Anna Albalat Martínez, subdirectora general de Recerca i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya, i l’especialista en tecnologies de l’educació Mercè Gisbert Cervera. El programa inclou taules redones, talleres i comunicacions per a compartir experiències i projectes. Hi participen, la Confederació d’Associacions de Mares i Pares Gonçal Anaya, el CEIP Joan Martorell de Gandia, Ricard Martínez Martínez, de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital, la Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament de Valencià, 1entretants, l’IES Pare Vitòria d’Alcoi, l’IES Faus Enríquez de Gandia, Ràdios Escolars en Xarxa, el CEIP Trullàs de Benifaió, el CEIP El Palmeral d’Elx i el CEIP Bon encert de L’Alfàs del Pi. 

Les conclusions del Congrés en l’acte de cloenda, previst el pròxim dissabte, a partir de les 10.00 hores, en la Universitat Politècnica de València, amb la intervenció, a més, de Maria Luisa Marquez Rodriguez, de Xarxa Escoles UNESCO. 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid