La Comissió 9 d’Octubre, formada per entitats, sindicats i partits, ha presentat en roda de premsa la convocatòria de la tradicional manifestació del 9 d’Octubre, que enguany eixirà el dissabte 9 de la plaça de sant Agustí de València a les 18 hores.
Toni Gisbert, portaveu de la Comissió i secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ha assenyalat el context de l’augment de les tendències recentralitzadores per part de les forces polítiques de l’Estat espanyol, tant pel que fa a la negativa a considerar qualsevol reforma territorial i financera, com a les formes cada vegada més agressives i excloents. En aquest sentit, ha destacat els següents fets:
- La persistent negativa a presentar una proposta de finançament just que pose fi a la discriminació econòmica que patim el poble valencià, la qual cosa afecta al benestar i el nivell de vida del conjunt de valencians i valencianes.
- La judicialització de molts dels acords del Consell, particularment en allò referent als drets lingüístics i a l’oficialitat del valencià, que és constantment rebaixada per sentències judicials menystenidores de la igualtat lingüística i de la condició de llengua oficial del valencià.
- L’agressió de fet a l’autogovern del poble valencià tot aprofitant l’emergència de la pandèmia de Covid-19, amb la centralització de les decisions, tot i que la sanitat és una competència transferida i per tant responsabilitat del Consell.
- La presentació d’un projecte de llei de l’audiovisual que discrimina la llengua catalana i totes les llengües no castellanes de l’Estat, fins a tal punt que només ser presentat ha estat retirat pel mateix Govern espanyol, conscient del rebuig que la proposta plantejava.
En segon lloc, el portaveu de la Comissió ha recordat que, en allò referent a política lingüística i cultural, continua pendent la fi de la censura de TV3 al País Valencià (imposada pels darrers governs del PP) i l’entrada formal de ple dret en l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la nostra cultura. En conseqüència, la comissió ha demanat al president Ximo Puig que d’una vegada signe els corresponents convenis que facen realitat la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3, i l’entrada en l’Institut Ramon Llull: tant una cosa com l’altra depenen exclusivament de la decisió del president, i 6 anys després el retard en el doble incompliment no té cap justificació.
En tercer lloc, la comissió ha anunciat la pròxima obertura de judici oral als agressors a la manifestació del 9 d’Octubre de 2017. En aquest moment, ja s’han presentat els escrits de totes les acusacions, i estan acabant-se de presentar els escrits de les defenses; en el moment que els escrits estiguen ja presentats, es fixarà data d’inici de judici oral, que, per tant, s’espera aviat.
L’acusació particular exercida per la Comissió 9 d’Octubre està formada per les associacions Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d’Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE. Totes elles formem la Comissió 9 d’Octubre, plataforma que organitza la tradicional manifestació del 9 d’Octubre.
Com és conegut, els dies anteriors a la realització de la manifestació de l’any 2017, diverses persones i col·lectius van realitzar per les xarxes socials crides a impedir de fel dret fonamental de manifestació i llibertat d’expressió dels convocants, de manera que era pública la seua intenció. Tot i això, el dia de la convocatòria van poder actuar amb absoluta impunitat, ocupant el lloc de concentració de la Comissió 9 d’Octubre (la plaça de sant Agustí) tot i que aquesta havia comunicat a la Delegació de Govern el punt i hora d’eixida de la manifestació i havia rebut la corresponent resposta positiva. Malgrat això, un nombrós grup de violents extremistes van actuar de forma organitzada per a impedir la realització de la manifestació, i van agredir verbalment i físicament diversos ciutadans que de forma pacífica pretenien exercir el seu dret a l’exercici del dret de manifestació, davant la passivitat de la Policia Nacional. De manera que els convocants d’un acte legalment comunicat vam ser encapsulats per un nombrós desplegament policíac, de manera impròpia en una democràcia: allò que calia esperar era que la Delegació de Govern i les Forces de Seguretat de l’Estat garantiren l’exercici del dret fonamental de manifestació, i encapsularen als extremistes violents que pretenien impedir-lo de forma agressiva, i no a l’inrevés, situació que va permetre com a resultat la vulneració d’un dret fonamental. A més, l’acte final de la manifestació no es va poder realitzar en el Parterre, tal i com estava previst i legalment comunicat, perquè aquest espai va ser ocupat per un nombrós grup de violents extremistes de forma impune i sense que la Policia Nacional ho impedís.
Cal destacar que, a més d’això, durant el procés d’instrucció les diferents acusacions particulars hem treballat molt, i amb resultats positius, per identificar els agressors i aportar proves documentals, fotografies i vídeos, de la seua violència i de cadascun dels seus delictes.
Gairebé 4 anys després, encara som a l’espera de l’obertura del judici oral per uns fets tan greus, i l’acusació particular formada per la Comissió 9 d’Octubre hem presentat el nostre escrit d’acusació, L’escrit d’acusació de la fiscal delegada de delictes d’odi, en el qual coincidim àmpliament, també s’ha fet públic, i en ell la fiscalia demana, com consta publicat a la premsa, que a l’escrit d’acusació enviat al Jutjat d’Instrucció Quinze de València, sol·licita penes per als 28 ultres acusats d’entre 3 i 7,5 anys de presó, per ser autors presumptament de delictes de desordres públics, contra els drets fonamentals i llibertats públiques, coaccions, amenaces, mal tracte o delictes lleus de lesions. Concorrrent les agreujants d’abús de superioritat i de reincidència.
“En el escrito de acusación remitido al Juzgado de Instrucción número 15 de Valencia, les atribuye los presuntos delitos de desórdenes públicos, coacciones, mal trato o delito leve de lesiones. Además, considera que para algunos concurren las agravantes de abuso de superioridad y de reincidencia.”
“Penas para los 28 ultras acusados de entre tres y 7,5 años de cárcel como autores de delitos contra los derechos fundamentales y libertades públicas, desórdenes públicos, coacciones y amenazas.”
L’acusació de la Comissió va igualment en el sentit d’interessar una condemna per als 28 violents extremistes acusats per la comissió d’una llarga i important llista de delictes:
– Delicte de desordres públics.
– Delicte d’amenaces.
– Delicte de danys.
– Delicte de coaccions.
– Delicte de lesions.
– Delicte comés amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, “vulneració de dret de manifestació”.
– Delicte comés amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, “delicte d’odi”.
– Delicte d’“integració en grup criminal”.
L’acusació particular de la Comissió 9 d’Octubre considera, com la fiscalia, que existeixen les agreujants d’abús de superioritat, de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència, i demana penes d’entre els 5 i els 11 anys de presó.
Però, a més, l’acusació particular de la Comissió considerem imprescindible que, més enllà de les penes de presó o multa que puguen imposar-se, que es garantesca l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, i per això hem sol·licitat per als acusats la pena accessòria de prohibició d’aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats integrants de la Comissió 9 d’Octubre així com de les manifestacions o actes que convoquem, concretant-se l’esmentada prohibició en aquells llocs on es celebren els actes i/o recorregut de les manifestacions que convoquem, per un període superior en dos anys al temps de duració de la condemna. Aquesta pena accessòria està justificada en la gravetat del fet que parlem de casos de reincidència en delictes de lesions (alguns dels acusats ja estan condemnats en altres casos anteriors i, per tant, presenten un perfil violent i reincident) i, conseqüentment, de l’obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles, així com la necessitat no només de condemnar de forma clara i dissuassòria l’exercici de la violència sinó també d’aïllar socialment els extremistes violents, amb l’objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals.
El portaveu de la Comissió ha remarcat el fet que el context de l’augment de les tendències recentralitzadores abans assenyalat, té lloc en un context més general d’accentuació d’un nacionalisme espanyol cada vegada més violent i de valors més excloents, que fomenta un clima social de polarització, intransigència i violència verbal, i no només verbal, de manera que assistim a l’augment de delictes d’odi i particularment d’agressions homòfobes. En aquest sentit, la Comissió 9 d’Octubre planteja el judici als agressors a la manifestació del 9 d’octubre de 2017 no només com la denúncia de la impunitat de persones i col·lectius feixistes marginals que exerceixen la violència verbal i física i la intimidació amb absoluta impunitat des de fa anys a València, sinó també de la passivitat de la Policia Nacional i de la Delegació de Govern espanyol davant aquesta violència persistent, i dels intents d’estendre la ideologia d’odi. Gisbert ha destacat l’autoritarisme il·liberal emergent a Europa, les amenaces que significa per a la democràcia, i la necessitat d’una resposta social col·lectiva decidida en defensa de la democràcia.
La Comissió 9 d’Octubre està formada per les entitats Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet; els sindicats estudiants Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) i A Contracorrent; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV i Podem.
