La principal diferència entre taxa i tarifa, segons el regidor Edgar Fernández, rau en el fet que “l'actual pagament en forma de tarifa permet obtenir beneficis del servei i derivar-los a altres empreses municipals per quadrar els balanços econòmics de Reus Serveis Municipals”, recordant que “el cash pooling es troba investigat en el marc del Cas INNOVA”. Així doncs, argumenten els anticapitalistes, la taxa municipal es regula d'acord amb el cost del servei, amb transparència i en base al dret públic.
Fernàndez explica que "en cap cas un servei bàsic i essencial per la vida com ho és l'aigua hauria de ser objecte de lucre ni utilitzat per sanejar els comptes municipals d’altres empreses que tenen gerents cobrant més de 100.000€ anuals". Una altra de les raons és que la taxa no repercuteix l'IVA, i per tant, s'aconsegueix un preu molt més baix. La tarifa, en canvi, no entra dins del pressupost municipal i és molt més opaca. Per últim, Fernández ha volgut recordar el cas de la Fatima, “una dona amb una greu situació de vulnerabilitat i exclusió social a la que l’Ajuntament i l’empresa Aigües de Reus li va tallar l’aigua malgrat la gravetat del cas.
