Estem assistint darrerament a l’aparició d’articles a mitjans espanyols i catalans en els quals, directament, es dona per derrotat el procés català cap a la independència. Escampant aquest relat no hi trobem només periodistes i polítics dels partits del 155, sinó, també, de l’òrbita dels Comuns i d’alguns dels partits considerats, en teoria, com a sobiranistes.
Si analitzem aquesta campanya, veurem que no és altra cosa que un intent de negar la viabilitat de la independència fet amb la intenció de guanyar-ne el relat social, tot afirmant que la independència no és possible perquè l’independentisme ja ha estat derrotat, i que, a més, el procés per aconseguir-la ha provocat moltíssims perjudicis econòmics i un trencament social a Catalunya, per la qual cosa acaben per concloure que ara l’únic camí possible és el de l’acostament a Espanya per mitjà d’un diàleg (de submissió i penediment) que intenti recuperar (les molles del pa de) l’autonomia que (generosament) ens va ser atorgada i que tan inconscientment (diuen) hem menystingut.
Per combatre aquest atac al nostre dret a autodeterminar-nos, i per mantenir ben viva la voluntat d'independència, ens cal reforçar constantment tots els components de l’actitud per mantenir-los objectivament favorables a la independència, tot aportant, per exemple, informacions contrastades que alimentin i donin gruix al component cognitiu, tals com la divulgació de la corrupció generalitzada de la monarquia i de l’oligarquia espanyoles, la degradació democràtica, l’espoli econòmic al qual sotmeten Catalunya i la manca d’inversions reals en infraestructures, l’elevadíssima despesa militar, el sistema judicial qüestionat internacionalment pel fet de no ser just, l’intent constant d’anorreament de la nostra llengua i cultura, la manca de protecció al medi ambient, els abusos en el preu del cost de la vida, l’especulació immobiliària, … i un llarg etcètera que va provocant una davallada en la protecció de l’exercici dels drets democràtics individuals i col•lectius així com en la qualitat de vida de tots els ciutadans de Catalunya.
Respecte al component afectiu i emocional hem de tornar a omplir els carrers i les vies de manifestacions i de solidaritat, i fer-ne molta difusió, per recuperar-los i sentir-nos a casa i, alhora, que tot el món (i els seus líders polítics en particular) sàpiga qui té el domini del territori i amb quina voluntat: la construcció des de la base de la República Catalana que necessitem i volem.
I si som capaços de contrarestar les campanyes manipuladores antiindependentistes i d’impulsar els components cognitius i emocionals de l’actitud social a favor de la independència, obtindrem com a resultat un augment del pes del component conatiu, el de la pressió de l’entorn social, tot recuperant la intensitat que tenia a la tardor del 17.
