El flamant ministre de Funció Pública, Miquel Iceta, s’ha estrenat en el càrrec sense assenyalar qui té la responsabilitat de l’abús de temporalitat en l’ocupació pública a l’Estat espanyol. Al contrari del que va afirmar el ministre en la comissió del Congrés dels diputats, l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP, en vigor des del 2007) obliga a treure a oferta pública els llocs vacants ocupats per personal interí en l’article 10.4:
“En el supòsit que preveu la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article, les places vacants que acompleixin funcionaris interins s’han d’incloure en l’oferta de feina corresponent a l’exercici en què es produeix el seu nomenament i, si no és possible, en la següent, llevat que es decideixi la seva amortització.”
El que no ha explicat Iceta és que aquesta previsió de l’EBEP ha estat capolada mitjançant les lleis de pressuposts des del 2017 ençà. El que han fet els diferents governs de l’estat (tant del PP com del PSOE) és limitar cada any, del 2010 ençà, –mitjançant les diferents lleis de pressuposts– el nombre de places vacants que poden sortir a oferta pública. Els acords “de millora de l’ocupació pública” a partir de 2017 i 2018 continuaven imposant taxes de reposició que han impedit que es compleixi el que disposa l’EBEP.
Això ha generat abusos en la temporalitat condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, que obliga a l’estat espanyol a solucionar aquest problema.
Per tant, no és que calgui reformar l’EBEP. És que no complir l’EBEP ha generat aquesta situació.
L’STEI Intersindical exigeix al govern de l’estat i a la resta de nivells de l’administració pública que posin fil a l’agulla amb urgència per establir un procediment que posi punt a l’abús de temporalitat i consolidi l’ocupació pública amb caràcter fix.
