L’STEI Intersindical hi va votar en contra, perquè que aquesta rebaixa:
- posa límits a la comunicació de les persones majors usuàries d’aquest servei, cosa que suposa un perill (no ser compreses correctament), fet que reverteix en una clara reducció de la qualitat assistencial.
- minoritza l’ús de la llengua catalana en l’àmbit residencial i fa passes enrere quant a la normalització lingüística.
- s’oposa als criteris actuals de la pròpia Administració, que exigeix un nivell de català adequat a les funcions de les persones treballadores i a la titulació requerida per accedir a cada lloc de treball (en aquest cas, cicle formatiu de grau mitjà).
- és doblement insolidària, d’una banda en particular amb totes les persones que s’han hagut d’esforçar per assolir el nivell de català exigit (B2 des de l’any 2016) per poder optar a aquestes places, i, en general, amb els esforços que centenars de persones han fet i fan cada dia per la recuperació de la llengua catalana.
Així, l’STEI Intersindical considera que s’ha de fer un exercici d’aplicació plena dels principis d’autonomia i d’autoorganització de les administracions locals, i s’ha de mantenir el requisit B2 de català, i promoure la promoció interna mitjançant la reclassificació professional corresponent.
