Han transcorregut més de 40 anys des de la instauració de l’actual democràcia i malgrat que el Parlament de Catalunya a l’any 2017 va aprovar una llei a iniciativa dels companys de la Comissió de la Dignitat amb la col·laboració de varies Associacions Memorialistes de Catalunya, anul·lant totes les sentències dictades per aquells tribunals militars durant la dictadura franquista, l’estat espanyol ha procedit tot el contrari, continua negant a través dels diferents governs espanyols, hagin estat del Partit Popular o del PSOE, la rehabilitació jurídica de tots aquells mil.lers de dones i homes que foren sotmesos a uns judicis il·legals i assassinats duran el franquisme.
Com podem acceptar que Espanya és una democràcia plena, si des de la seva instauració han vingut negant la rehabilitació dels republicans assassinats?. Els franquistes que intervingueren en els pactes de la Moncloa, foren molt més llestos, tenint en compte de que a l’any 1977, van fer aprovar la Llei d’Amnistia, per perdonar a totes aquelles persones que tenien responsabilitats pels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista, però els demòcrates amb les preses de voler aconseguir la instauració de la democràcia no es van atrevir o van oblidar-se d’exigir la rehabilitació dels republicans i així hem anat passant tots aquets anys, vergonyosament indigna d’un estat que creu ser democràtic per part dels polítics que la dirigeixen.
L’any 2014 en Pablo de Greiff com a Relator Espacial de les Nacions Unides, va fer un informe sobre la Justícia Transnacional, manifestant la il·legalitat de la Llei de d’Amnistia de l’any 1977 i la improcedència de no fer efectiva la nul·litat de les sentències dictades durant el franquisme. Per part dels Governs d’Espanya no s’han donat per assabentats, moralment increïble i aquest posicionament, s’han vingut manifestant, per part de les NAICONS Unides, de manera reiterada fins l’actualitat.
Ha estat un actitud imperdonable dels diferents governs espanyols, el poble no pot comprendre aquesta conducta cínica que han tingut durant tots aquest anys, les famílies teníem l’esperança de que podríem veure rehabilitats als nostres morts, però aquest camí s’ha fet massa llarg, les nostres mares no han pogut veure-ho i els fills anem pel mateix camí.
Nosaltres no hem reclamat mai venjança, però si justícia i aquesta se’ns ha vingut negant en el transcurs de tots aquets anys d’una suposada democràcia.
La Junta Directiva
Associació pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
