En un moment de consens sobre la necessitat de disposar d’uns serveis públics forts i eficaços, també cal repensar com s’ha d’enfortir, en la mateixa línia, la gestió pública de l’aigua i els operadors públics, que treballen amb uns valors inherents, com les garanties socials i la solidaritat, fonamentals per tirar endavant i sortir de la crisi actual.
Per contribuir a reduir l’impacte econòmic de la crisis, moltes empreses públiques d’abastament d’aigua i ajuntaments ja van decidir emprendre mesures inèdites i compromeses: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Manresa... No només s’han creat fons per a mitigar les dificultats econòmiques de famílies, autònoms i pimes, o s’han instal·lat comptadors solidaris, sinó que fins i tot en alguns casos s’ha optat per garantir un volum bàsic de consum, sense cost per a la ciutadania, com per exemple a Terrassa.
No obstant això, la situació creada per la COVID19 està afectant als operadors públics, que a l’igual que molts altres sectors, públics i privats, estan rebent un marcat impacte que pot posar en dificultats la seva capacitat.
Per aquest motiu, l’AMAP s’ha adreçat al govern de la Generalitat, per mitjà del conseller Calvet, en demanda d’una sèrie de mesures fonamentals, algunes d’elles d’àmbit estatal, per a enfortir la gestió pública de l’aigua a Catalunya i contribuir a millorar la situació i sostenibilitat dels operadors públics d’aigua.
Una primera línia de mesures va dirigida a reduir la càrrega del rebut de l’aigua a les famílies:
● Els operadors d’aigua han de garantir un primer tram de consum a un preu mín., que garanteixi l’accés universal a l’aigua per a tots els usuaris domèstics.
● Aquesta dotació bàsica hauria de ser gratuïta per a aquelles famílies que acreditin la seva vulnerabilitat.
● Limitar l’IVA de l’aigua i el sanejament a un tipus súper reduït del 4%, en comptes del 10%, com ja succeeix en altres sectors que no són ni molt menys serveis públics essencials.
Una segona línia de mesures apunta a la millora del finançament del sector públic de l’aigua:
● Crear una línia d’ajuts públics als operadors públics d’aigua i sanejament, per a sufragar les despeses extraordinàries originades per la COVID19 i per l’adaptació dels centres de treballs a les indicacions de l’administració sanitària i laboral.
● Disseny d’un pla de xoc després de la crisi, per a impulsar la inversió a les infraestructures públiques del cicle urbà de l’aigua, molt envellides, i que a la seva vegada permetria generar activitat econòmica i ocupació.
● Impulsar un sistema d’avals per a préstecs a les empreses públiques d’aigua i sanejament.
Finalment, un tercer bloc de demandes es dirigeix a eliminar les dificultats que tenen els municipis per a recuperar la gestió directa del servei:
● Modificar el marc normatiu i financer per a suprimir les limitacions al finançament públic dels operadors públics del cicle integral de l’aigua, com el que s’estableix a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat, les lleis de pressupostos i els principis de sostenibilitat financera i la regla de despesa de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
● Eliminar el cànon concessional, doncs si bé pot semblar que es tracta de diners que l’operador privat avança a l’ajuntament per la concessió, encareix la tarifa de l’aigua i fa perdre el control efectiu que els ens locals haurien de tenir del servei.
● Flexibilitzar les restriccions actuals en la contractació de personal i les taxes de reposició, de tal forma que els operadors públics puguin atendre les necessitats en la gestió del servei garantint-se, a la seva vegada, la creació d’ocupació de qualitat.
● Recuperar l’autonomia local en matèria d’abastament d’aigua potable i tractament d’aigües residuals, competències bàsiques i serveis mínims a prestar de forma obligatòria pels municipis, serveis essencials de titularitat pública reservats competencialment als municipis. L’ajuntament ha de poder triar lliurement la forma de gestió directa, sense més dificultats burocràtiques i justificatives que si optés per la forma de gestió indirecta.
● Modificar el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis, així com el Text refós de la Llei Municipal i del Règim Local de Catalunya, de forma que s’eliminin els obstacles per a que els ens locals puguin assumir la gestió directa dels serveis. A nivell estatal, caldria traslladar aquestes modificacions a la Llei Reguladora de Bases del Règim Local (LRBRL) i al Text refós de les disposicions legals vigents en Matèria de Règim Local.
● Dotar i posar en marxa, a l’Agència Catalana de l’Aigua, l’oficina de suport als municipis que vulguin retornar a la gestió directa de l’aigua, que es va aprovar el 2015 en moció aprovada al Parlament.
L’AMAP és una associació de municipis, entitats i empreses públiques d’aigua de Catalunya, que treballa per impulsar la gestió pública de l’aigua, acompanyar als municipis que presten el servei de forma directa, i ajudar aquells altres que volen fer el canvi de model de gestió. Es va crear el gener del 2018, i en l’actualitat ja compta amb 39 membres, entre ells els principals municipis de Catalunya, que suposen el 44% del total de la població catalana.
