Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure

Activista antifranquista d'ideologia comunista, va ser traductor d'obres de Karl Marx. El 1989 va ser víctima d'un atemptat de l'espanyolisme d'extrema dreta.

05/12/2019 Cultura

Ha mort Jordi Moners (Prat de Llobregat el 1933). Moners va començar la seva lluita contra la dictadura franquista al FNC (Front Nacional de Catalunya). La seva evolució ideològica va ser cap a l'esquerra, després que viatgés per Europa i realitzés estudis de filologia romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg (també va fer estades a Itàlia). Des de posicions inicialment socialdemòcrates, el coneixement de les obres de Karl Marx el va dur cap al marxisme sent el traductor al català del Manifest Comunista i posteriorment dels sis volums d’El Capital de Karl Marx. 

A finals de la dècada dels '60 va passar de militar al FNC al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) al qual va estar implicat fins al desembre del 2015 quan el partit va acordar la suspensió de la seva activitat política. També va militar al Moviment de Defensa de la Terra i Catalunya Lliure. El 1984 fou detingut a Barcelona arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure, i posterioment fou posat en llibertat sense càrrecs. Aquells anys Moners va participar en nombroses manifestacions i actes independentistes. Aquestes activitats polítiques provocaren diverses repressàlies, una de les quals es va produir el   4 de novembre de 1989 quan fou víctima d’un atemptat de l’espanyolisme d'extrema dreta contra casa seva

 

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid