"...Catalunya ja és independent, Catalunya ja és una República..."

La pronunciació està basada en el Dret a Decidir el seu futur a Catalunya, només està desvetllant les consciències a Andalusia, sinó a tot l’Estat espanyol actual, i a Europa i potser a tot el planeta. No només s'està veient  la gent al carrer a Catalunya, la veiem a Xile, a Hong Kong, i allà on hi hagi reivindicacions ciutadanes de tot tipus.

És clar que a Andalusia està començant a mobilitzar la ciutadania. L'actual Estat espanyol no és molt diferent d'altres estats, potser més amb menys garanties que altres del seu entorn, però tan tancat en el segke XX com els altres. Això necessita una profunda reforma, i bé ho fa i permet que es puguin expressar els ciutadans, o els estats actuals desapareixeran.

Andalusia no és diferent, ni les altres nacions tampoc, i per tant, que ningú ho dubti, que Andalusia ha començat, de forma lenta, sí, però ferma, el seu camí a la independència com a Nació, i l'exemple català està sent, és clar, molt important.

És més que evident. Crec que ho veu tothom menys l'actual Estat espanyol que viu a les cavernes. Ja he comentat en moltes ocasions que Catalunya ja és independent, que Catalunya ja és una República, l'únic que passa és que l'actual Estat espanyol encara no ho sap, o no vol saber-ho, però la realitat li farà obrir els ulls i veurà que, per la seva tossuda negativa al desenvolupament polític i transformacions polítiques necessàries, que ja ha perdut Catalunya, i després de Catalunya la resta, fins dissoldre's com un terròs de sucre.

Això és un error, un altre error més sobre Andalusia. Andalusia és una nació, una cultura. Els andalusos, potser tinguem un excés de personalitat com a poble, com a cultura. No necessita estar reivindicant-se com a poble, som un poble, una nació, i per tant tenim un sentiment nacional andalús molt profund.

Una altra cosa és saber que durant segles, la monarquia s'ha dedicat a apropiar-se de la cultura andalusa com a espanyola, fins al punt que la llengua andalusa se l'anomena espanyol, que el cavall pura sangs andalusa és anomenat pura sang espanyola, el flamenco és espanyol, i el cant de les mines que l'inventà un senyor de Lavapiés. Un espoli cultural durant segles que ha anat identificant Espanya amb Andalusia, i això confon molt.

Però quan Andalusia ha tingut una alternativa nacionalista (antic PA Partit Andalusista) va estar present a totes les institucions tant andaluses com estatals, i fins i tot amb dos diputats al Parlament de Catalunya. El que passa és que al poble andalús no se l'enganya ni se'l traeix, i el PA va cometre molts errors polítics, errors que als els perdone, però al PA no, potser per ser el partit dels andalusos; i quan et falla la teva família, fa més mal que quan et fallen els altres.

Estic del tot segur que, quan se li ofereixi al poble andalús una alternativa seriosa, creïble pels seus modes i propostes realistes des del nacionalisme andalús, el poble tornarà a confiar en el nacionalisme, ja que sens dubte ho és. El Partit Andalús, Som Andalusos, està treballant de forma lenta, sense presses, però sense pausa, per presentar-se molt aviat davant el poble andalús com aquesta alternativa republicana i sobiranista capaç de tornar a Andalusia entre les nacions més riques i prosperes del món.

La desaparició del PA (Partit Andalús) va ser una veritable catarsi per al nacionalisme andalús. Es van dividir en molts petits grups que no han estat capaços de quallar de forma seriosa al poble, però a poc a poc es comença a aclarir el panorama i per a final d'any, es presentarà una veritable alternativa republicana, clara, recta, sense contradiccions i sense giragonses. Una Alternativa nacionalista, republicana i sobiranista, amb un programa de govern republicà que, estic del tot segur, serà el reinici polític del nacionalisme andalús a les institucions, i alerta amb això, perquè a nivell de l'actual Estat espanyol tenim 61 diputats al Congrés que són andalusos, i que a hores d'ara fan els sords, muts i cecs a les ordres dels interessos de Madrid, i això ja ho saben els andalusos. Ha arribat el moment d'Andalusia.

Jo crec per l'extensió geogràfica, i per la població, Andalusia és on s'han portat a terme més concentracions de solidaritat i on s'hi repetiran més endavant concentracions de suport als presos polítics del món. I no exagero, perquè ¿quin és el territori que pot realitzar concentracions a les vuit províncies i a centenars de pobles? Segurament és on s'han fet més concentracions després de Catalunya, però no són perquè siguem més grans i més compromesos que altres, sinó perquè som més, malgrat que alguns s'entesten a no veure-ho amagats sota el vel de l'"A por ellos!" que impulsen l'espanyolisme per amagar el suport andalús a Catalunya. Una altra mentida més, una altra manipulació de l'espanyolisme que intenta ocultar la colònia del sud, Andalusia, que també està aixecant el cap.

L'andalús, tal com comentava, té un arrelament cultural terrible, que no només no el perd mai, sinó que el transmet. L'andalús ha sabut integrar-se en la societat catalana i avui és un català més, però això no vol dir que sigui fidel a la seva cultura. Aquest és el miracle andalús.

Andalusia és més que una nació, és un Estat en diàspora. ¿Dubta algú que un hebreu de New York és Nord-americà? És molt americà, però de la mateixa manera és i serà sempre fidel als seus orígens hebreus i mai els oblidarà i sempre ajudarà a Israel. Andalusia té una diàspora de més de 28 milions d'andalusos per tot el món a la que se li pot aplicar la mateixa vara que a la diàspora hebrea.

Per tant, que ningú dubti de la catalanitat dels andalusos integrats a Catalunya, i dels quals ja sabem que hi ha molts fills d'andalusos que avui lideren el sobiranisme català, sense oblidar les seves arrels; i per tant tot el que passa aquí afecta les famílies a Andalusia, i tot el que passa a Andalusia afecta Catalunya. Ja som pobles germans de sang i cultura mediterrània, i això és indestructible.

Seré molt succint. La República, la "cosa pública", és la base inqüestionable per a qualsevol avenç, per a qualsevol transformació política, cultural i econòmica. La República és llibertat, els conceptes republicans formen els pobles, i només des de la República es podran, no només alliberar les nacions, sinó el més important, alliberar les persones.

No contemplo la República Federal com a solució per a res. Avui vivim en un Estat "federal" imperfecte, i a la vista està que no ha solucionat res. INDEPENDÈNCIA d'Andalusia. República Andalusa, i des d'aquesta independència, des d'aquesta sobirania andalusa, ja veurem si seiem i amb qui seiem, i si és que seiem, per parlar d'algun òrgan confederal, però mai federal.