Els col·lectius ciutadans Assemblea Antipatriarcal, Dones de Llevant, Xítxeros amb Empenta, Ateneu Lo Tort i Endavant Osan, amb el suport de diferents persones a títol individual, del GOB i de Terraferida s'oposen a l'aprovació del Pla General de Manacor, així com està redactat actualment. El Pla General de Manacor va ser aprovat inicialment el 27 de juny de 2016 per part de l'equip de govern municipal del PP, El Pi i AIPC i, sorprenentment, l'actual equip de govern de MÉS-Esquerra ha manifestat repetidament la seva intenció d'acabar-ne la tramitació sense fer-hi cap canvi. Els col·lectius han anunciat mobilitzacions en contra de l'anunciada aprovació inicial del PGOU feta pel nou equip municipal presidit pel batle Miquel Oliver.
Un dels motius essencials de l'oposició ciutadana al planejament urbanístic que es vol tirar endavant per l'equip de govern de centreesquerra és la requalificació com a urbanitzable, sense cap justificació ni necessitat, de la zona verda de Torreflorida. La més que dubtosa operació urbanística permetria fer-hi fins a 275 nous habitatges, “mentre el poble està ple de solars sense edificar i habitatges buits i en greu procés de degradació”, han assegurat les entitats durant la roda de premsa celebrada aquest dissabte de matí.
“De cap de les maneres acceptam aquesta requalificació perquè, després del procés judicial iniciat pel mateix consistori, el Tribunal Suprem, per sentència del 29.11.2017, va donar la raó a l’Ajuntament (en contra de Francisco Suasi e Hijos, Invergrup Illes SL, Merchor Mascaro SA i Goramendi siglo XXI SL – propietat de la família Nadal ) i va declarar que aquesta zona de Torreflorida de 10.000 metres quadrats no val els 14 milions que demanaven els propietaris, sinó 500.000 euros”, han explicat. Per això, els col·lectius ciutadans no s'expliquen de cap manera aquesta requalificació.
Les entitats han recordat que MÉS-Esquerra, en el seu moment, va fer al·legacions al Pla General que ara vol aprovar no només reclamant un model de ciutat compacta, sinó també “a la vista de la sentència del Tribunal Suprem, que va deixar ben clar que quedava sense justificació el PGOU redactat anteriorment”. En aquest sentit, no entenen el canvi de parer del grup municipal.
El Pla General contempla l'eliminació del 90% de les zones verdes previstes inicialment, malgrat les múltiples sentències que han rebaixat les desorbitades indemnitzacions que en reclamaven els propietaris. Això suposarà la possibilitat d’augmentar els terrenys urbanitzables a la perifèria, en detriment de l'edificabilitat en el nucli urbà.
De fet, una altra de les preocupacions dels col·lectius ciutadans és l'afectació que tendrà aquest Pla General al centre històric de Manacor, cada vegada més buit i degradat. L'actual projecte fixa la unitat mínima d'habitatge en 120 metres quadrats, el que significa que si un ciutadà té un solar de 120 metres quadrats només hi podrà construir un habitatge. Encara que pugui fer-hi una planta baixa, un primer pis i un segon, continuarà només podent fer un habitatge. Per construir un segon habitatge en un sol solar es necessitaran 181 metres, per a un tercer habitatge 301 metres quadrats, per a quatre habitatges 421 metres quadrats i així succesivament. Per tant, només els rics podrien fer habitatges, mentre que la gent corrent mai no podrà afrontar la construcció o rehabilitació de la gran majoria de solars i cases antigues del poble.
“Els habitatges que s’hi podran construir no corresponen a les necessitats reals de la població actual, amb famílies cada vegada més reduïdes, joves, parelles sense infants o pocs, famílies monoparentals etc, les quals cada vegada tenen menys recursos per fer front els abusius preus de l’habitatge”, han assegurat.
Per tots aquests motius, els col·lectius ciutadans demanen a l’Ajuntament la paralització de l'actual PGOU i el retorn al procés d'aprovació inicial. “I si més no, que ens exposin quin pla volen aprovar”. De fet, els col·lectius pretenen posar tot l’èmfasi en la participació de la ciutadania. “És indiscutible que un PGOU és l'instrument que més participació ciutadana exigeix perquè serà amb el que decidirem la nostra vida futura”, han remarcat.
El passat 30 de juliol, l'Assemblea Antipatriarcal, Dones de Llevant i Xítxeros amb Empenta varen sol·licitar a l'Ajuntament que convoqui una assemblea informativa “tant per exposar quin Pla volen aprovar, com per escoltar tots els suggeriments que de tot cantó existeixin”. Anteriorment, el 8 de juliol, els dos col·lectius feministes ja es varen entrevistar amb el nou equip municipal per demanar que “amb tot el mandat per endavant es repensin el Pla amb els punts exposats” i per procurar la màxima transparència a la gestió pública i la màxima participació de la ciutadania.
“Seguirem endavant fins aconseguir que aquesta oportunitat que té Manacor, no es vegi frustrada per l’especulació o la falta de coratge polític, perquè tenim ben clar que és necessari, possible i urgent configurar una altra ciutat que millori la vida de les persones i conservi el màxim del nostre territori”, han conclòs.
