Les mentides del Tribunal Suprem de l'estat espanyol
En la vista davant les recusacions dels advocats de les persones preses pel procés sobiranista a Catalunya 2017, celebrat el 18 de desembre de 2018, a Madrid, el jutge portaveu del Tribunal Suprem de Justícia d'Espanya, afirma, rotundament, que no poden derivar-se les acusacions i el judici a l'independentisme a TSJC, de Barcelona, perquè la Declaració d'Independència de Catalunya després de l'1-0 es va publicar al Butlletí Oficial de la Generalitat Catalana i, "això", segons ell, va causar una commoció general a tot l'estat espanyol. No s'ha fet cap estudi científic contrastat ni un referèndum a tot l'estat espanyol per constatar, fefaentment, que va haver-hi cap "commoció" i "trencament de la convivència", com afirmen aquest jutges madrilenys, des de prejudicis nacionalistes espanyols, ple d'anticatalanisme, absolutament malalts de catalanofóbia i intoxicats per uns mitjans de comunicació espanyols al servei del Govern de l'Estat, sigui del PP o del PSOE; el mateix Rajoy va reunir a la Moncloa un estol de periodistes oficials, en plena aplicació de l'infaust 155 i els va felicitar per haver contat el relat que a l'estat espanyol i als seus mandarins més els convenia per a mantenir els seus privilegis nacionalistes espanyols, l'espoli dels Països Catalans, l'intent d'exterminar la nostra llengua, cultura i nació/(ns) de Països Catalans, en una dominació política per banda d'un nacionalisme estatal supremacista, racista i imperialista; un racisme estatal que tracta la ciutadania catalana com el nacional-catolicisme i el feixisme espanyol, els fonaments de l'estat actual, absolutament desfassat, caduc i corromput, ha tractat als moriscs, jueus (i catalana gent), de fet els catalans són els jueus de la Península Ibèrica. Des de Quevedo fins ara mateix hi ha infinitat de "perles" anticatalanistes amb intents d'aniquilació inclosa. Per tot això, no podem reconèixer ni acceptar aquests tribunals espanyols totalment 'de part' com a legítims ni legitimats per jutjar catalans, els prejudicis nacionalistes i anticatalanistes del nacionalisme espanyol els impossibilita per a judicar la catalana gent amb una mínima garantia i solvència.
Remembrem que l'ex-director d'El País i de Prisa, Juan Luis Cebrián, fou el cervell que va planificar l'aplicació dels 155 i les acusacions falsaries als independentistes, continuant la tradició feixista del nacionalisme espanyol franquista, cimentació del règim del 78, una causa general contra Catalunya; una tradició feixista dels seus avant-passats, Vicente Cebrián, que el seu fill, Juan Luís, reprodueix adaptada a les circumstàncies canviants, perquè el seu propi pare era falangista i director del diari "Arriba" durant la dictadura feixista i després secretari de la premsa del "Movimiento" fins a 1970; el mateix Juan Luís Cebrián fou director de RTVE en el tram final de la dictadura franquista, a les ordres d'Adolfo Suárez, primer president espanyol "constitucional que era secretari del partit únic del "Moviminento" de la dictadura franquista. La majoria dels jutges del Tribunal Suprem, educats en la dictadura franquista com Cebrián, formats en col·legis religiosos de l'èlit dirigent del nacionalisme estatal espanyol, com el col·legi del Pilar, jesuïtes, etc. Aquesta gent formada en el nacional-catolicisme de la dictadura ni s'han 'reciclat' ni han adquirit cap tipus de principis ni comportaments democràtics, han continuat amb el seu adoctrinament franquista, emmascarat de "demòcrates de tota la vida". Aquests jutges, polítics, policies, periodistes i directors de la premsa espanyola estan formats en una ideologia dictatorial absolutament anticatalanista, pròpia d'un nacionalisme espanyol i d'un estat que sempre ha tractat la catalana gent (lògicament, inclosa la valenciana i baleàrica), com a enemics a extirpar. Els fills i nets d'aquesta gent reprodueix, l'autoritarisme, el masclisme i l'anticatalanisme des d'un nacionalisme espanyol que exclou la diversitat lingüística, cultural i nacional de l'estat i s'erigèixen com a "salvadors de la pàtria" vulnerant drets fonamentals i bàsics si del que es tracta és de reprimir i càstigar els "indomits" catalànics. Són jutges amb un aire de família d'extrema dreta que s'autoproclamen, "imparcials", "flexibles" i "generosos", quan en realitat estan en l'òrbita de l'extrema dreta i accepten acusacions un partit feixista, amb acusacions lliberticides, com és Vox i les acusacions de la fiscalia de l'estat. A Bèlgica, Alemanya, Escòcia o Suïssa, els tribunals de justícia acceptarien les acusacions falsaries d'un partit nacional-socialista? Com pot iniciar un jidici un tribunal espanyol quan els delictes amb els quals s'acusa han estat rebutjats pels tribunals d'Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, que tenen una mirada molt més objectiva i no estan intoxicats per la pesta del nacionalisme espanyol tan vinculat al feixisme?
El que ha dit el jutge del Tribunal Suprem de Madrid per rebutjar la recusació dels advocats dels líders socials i polítics independentistes, que s'havia publicat la declaració independentista al DOGC és una absoluta mentida perquè el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya no es va publicar. Fou una declaració política, votada al Parlament de Catalunya per donar compliment als resultats de l'1-0 de 2017, per tant, ni es va publicar al DOGC ni va causar cap commoció ni trencament de la convivència. Per desgràcia, Catalunya no estava prou preparada per a suportar la brutalitat i la barbàrie de l'estat espanyol. Perquè 'democràticament' i pacíficament és molt difícil suportar l'embat de la barbàrie, però no hi ha altre camí per aconseguir la independència, al meu parer, sinó organitzant la resistència, treballant coordinadament i estratègicament per sumar tot l'independentisme social, polític i electoral.
Per això, les persones que estan exiliades i tancades a les presons del Puig de les Basses, Lledoners i el Mas d'Enric del Catllar, en realitat són plenament ostatges de l'estat per coaccionar la llibertat del poble català en la seva majoria social i política independentista, que, si més no, representa a més del 80% pel dret a decidir que propugnen una votació per decidir sobre futur de Catalunya i, més endavant, dels Països Catalans complets i sencers, si hi ha prou massa crítica al País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord. Un conflicte polític es resol mitjançant una consulta, una votació o un referèndum, l'alternativa és la violència o la dominació feixista, siga dirigida per l'extrema dreta del PP, de Ciudadanos o del PSOE.
Les protestes pacifiques i la vaga de fam de quatre presoners polítics catalans, mitjançant la manipulació mediàtica espanyola (en realitat encara premsa del "Movimiento", només 'reformada i darrerament involucionada per anticatalanisme i per la manca de respecte a la llibertat d'expressió i de manifestació amb lleis com la Mordassa), arriba, a conveniència, per a "ells", en forma de "coaccions" inadmissibles, "trencament de la convivència", "violència", pressions a l'estat... quan són "ells", l'extrema dreta i l'estat, qui fa servir la violència i el terrorisme d'estat per a perpetuar la dominació espanyol als Països Catalans; aquests fariseus són capaços de dir que Ghandi coaccionava moltíssim l'estat imperialista britànic, amb exèrcit i armes criminals, amb les seves vagues de fam i protestes absolutament pacífiques. L'estat espanyol, des de l'extrema dreta fins a PSOE, des de fa anys ha tractat de trencar absolutament l'actitud pacífica, no-violenta de l'independentisme, només sap de provocacions i tracta d'empentar-lo cap a la violència, inclús li ha atribuït actituds violentes quan la violència i el terrorisme sempre ha vingut, fins ara, de banda de l'estat, intervenció brutal de la policia i G.C. l'1-0, abans i després... fins ara. Les acusacions a les persones independentistes són una burda farsa, una dolenta i malvada comèdia teatral, amb actors ridículs que acusen falsament de "sedició" i "rebel·lió" des de l'odi a tot alló català, des d'un nacionalisme espanyol fonamentat en l'adoctrinament nacionalista de la dictadura que s'ha escolat en alguns articles de la constitució espanyola, que prescindeix dels articles sobre el dret internacional a l'autodeterminació perquè, segons molts "intel·lectuals" espanyols, aquest dret només s'aplica "a les colònies", quan els Països Catalans són la darrera colònia de l'estat espanyol, en espoliació, no reconeixement de Catalunya com a subjecte polític sobirà i maltractaments a tots els àmbits.
Per tot plegat, considero una errada el trencament del cordó de les tanques, posades arbitràriament i desordenadament, que protegia el show de l'extrema dreta a la plaça l'1-0 a Girona, davant els Mossos que intervingueren violentament i de forma abusiva. Al meu parer, allò fou un parany parat pels jutges i 'autoritats' que autoritzen aquestes concentracions, quan potser no calia ni llançar tanques a terra ni que els policies feren servir la violència i la brutalitat per aturar els que protestaven contra una extrema dreta feixista que vulnera tots els drets humans; em demano si no haguera sigut molt millor restar a una banda de la plaça, oposada a la de l'escenari muntat per a l'extrema dreta, denunciant el feixisme i la vulneració de drets, protestant, sense una actitud 'agressiva' (contra les tanques!) que contribueix a fer-los la campanya electoral a l'extrema dreta violenta i brutal de tot l'estat? Els qui llançaren les tanques al terra, eren independentistes o infiltrats de la policia? Si eren infiltrats feren molt bé la seva feina i si eren independentistes, eren conscients que aquestes imatges serien utilitzades i manipulades per tractar de nodrir el relat fals de la "violència" de l'independentisme que tracta d'inventar-se l'estat i llurs jutges, mentiderament, per acusar els ostatges polítics tancats i segrestats a les presons i que, és molt senzill, aquest gest contundent li feia d'altaveu i propaganda electoral al feixisme a l'Espanya anticatalanista? Quin independentista amb dos dits de front vol ajudar-li a l'extrema dreta feixista per aconseguir millors resultats electorals perquè des del Govern de Madrid condemnen més les preses i presos polítics i ataquen millor a Catalunya i a tots els Països Catalans des de l'entramat de l'estat? Jordi Sànchez advertia, des de la presó i amb més de dues setmanes en vaga de fam, que "si es trenca el relat de la no-violència de l'independentisme, ho perdem tot", que és el que tracta de fer per tots els mitjans l'estat espanyol. Per què hi ha gent a Catalunya disposada, maldestrament, a ajudar a l'estat per mostrar unes imatges per estigmatitzar l'independentisme de Catalunya? Cap independentista ho hauria de permetre perquè deslegitimar i desacreditar l'independentisme és el que volen aconseguir des de l'estat i tots els seus mitjans de comunicació.
