Avui fa un any que érem aquí mateix. Portàvem moltes hores als nostres col·legis electorals, evitant que els tanquessin, participant a les meses, portant les urnes, ajudant a l’organització de les votacions o simplement votant.
Anava passant el dia i les notícies dels atacs a col·legis electorals dels municipis del voltant arribaven en forma de trucades, vídeos i missatges de tot tipus generant una tensió que no s’abandonaria fins al final de la jornada. A mesura que arribaven més notícies d’aquests atacs vam recomptar els efectius que teníem per a poder resistir si apareixien a Salt i, progressivament, vam anar agrupant les meses electorals a l’Ajuntament. I també ens vam anar ajuntant cada vegada més i més gent.
Aquell dia ens vam trobar persones d’edats, procedències i pensaments diversos. Aquell dia ens vam reconèixer com a poble. Aquell dia vam ser capaços d’aplegar-nos contra la intolerància, contra la vulneració dels nostres drets, contra la imposició, contra la coacció, contra la por. I aquell dia vam ser capaces d’aplegar-nos a favor de l’esperança, a favor del dret a ser, a favor del dret a decidir, a favor de la democràcia, a favor del poble.
Aquests dies hem sentit a parlar d’eixamplament de la base: la base s’eixampla amb dies com l’1 d’octubre de l’any passat, com el 3 d’octubre, com el 8 de novembre i tants altres. La base no s’eixampla en retirada sinó resistint i avançant, amb credibilitat, amb lluita, amb fermesa, amb perseverança i treballant per un projecte de drets i llibertats per a tothom, un projecte col·lectiu anomenat República Catalana.
Aquest dies hem sentit a parlar de diàleg dins la llei espanyola: quin diàleg és el que es produeix en un marc on no pots parlar del que vols?
Aquest dies hem sentit a parlar de renúncies o no a la unilateralitat: renunciar a la unilateralitat és regalar-li a l’altre el poder de decisió sobre tu. Posar-se d’acord sí, supeditar-nos no!
Aquests dies hem sentit parlar d’un referèndum pactat: nosaltres ja va fer un referèndum, si en volen fer un altre que ho proposi l’Estat (algú creu que en tenen cap intenció?). Tornarem a enviar alguns representants al congrés? (En Turull no perquè és a la presó, la Marta Rovira tampoc perquè és a l’exili i en Joan Herrera em sembla que té un càrrec en algun lloc). No acceptarem que el nostre procés d’alliberament es converteixi en el Dia de la Marmota esperant a veure si ens en cansem.
No estem demanant que ningú faci res que li pugui suposar anar a la presó, però sí que tothom compleixi amb el que s’ha compromès.
Volem una unitat estratègica, de partits, d’entitats, etc, que no vol dir necessàriament unitat electoral, això ja ho decidiran els partits com volen presentar-se. Volem anar a la una en aspectes bàsics, generant complicitats en el camí que emprenem junts.
Volem que les nostres institucions utilitzin l’escàs poder que tenen en aquest Estat de les autonomies per fer de mur de contenció dels atacs de l’Estat: per defensar l’escola catalana, per defensar els mitjans de comunicació, per defensar les persones dels atacs feixistes, per defensar-nos dels abusos i el saqueig del poder econòmic contra la gent treballadora.
Volem anar creant estructures de representació que no puguin ser vetades per l’Estat.
Volem engegar un procés constituent per definir plegats les bases de com ha de ser la República Catalana.
Volem impulsar una lluita antirepressiva coordinada, no de situacions particulars, i que sigui una lluita política.
Volem impulsar unes relacions per a la solidaritat internacional a nivell institucional però també des de les persones i entitats que tenen contactes amb altres persones i col·lectius d’arreu del món.
Volem que es deslegitimin els representants de l’Estat a Catalunya i no rebre, per exemple, al nou E.Millo de torn com si no hagués passat res. Podran tenir el poder però no els atorgarem l’autoritat.
Volem fer visible la imposició.
No volem actuar com una autonomia més.
Volem prosseguir amb la mobilització i tot tipus de protestes pacífiques contra l’ocupació.
Volem impulsar accions de rebuig i càstig contra l’economia extractiva del règim. Incentivar l’abandó massiu de les empreses de l’IBEX 35.
Només hi ha un camí: fer que l’ocupació d’aquesta terra els surti cada vegada més insostenible (a nivell polític, econòmic, etc.).
No sabem què tardarem a aconseguir que sigui efectiva la independència però sabem que ja no hi ha marxa enrere, perquè darrera no hi ha res, només un règim autoritari, demofòbic i corrupte. Que entenguin que ja no podem tornar a mirar cap al Regne d’Espanya buscant no sé quin encaix que no serveix ni per poder caminar cap a un progrés per al conjunt de la ciutadania, que no garanteix el respecte per la llengua, per la cultura, per les institucions democràtiques ni pels drets individuals i col·lectius. No hi encaix possible que no passi pel dret a l’autodeterminació, no hi ha drets possibles sense sobirania.
Ja no hi ha marxa enrere cap a la llibertat, ja no hi ha marxa enrere cap a la dignitat, ja no hi ha marxa enrere cap a la República Catalana.
L’1 d’octubre de 2017, malgrat el boicot, malgrat la coacció, malgrat la repressió...
Vam resistir, vam votar i vam guanyar!
Fem República Catalana ja!
