Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Simbologia franquista
El Casal Popular el Rostoll demana la retirada del monument franquista de la Creu de Terme de la plaça Major de Tàrrega

L'associació demana la retirada de la creu on consta gravada la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”, i el seu trasllat al Museu Comarcal de l'Urgell, amb motiu de les properes obres de remodelació de la plaça

01/08/2018 Drets i Llibertats

L'associació cultural Casal Popular el Rostoll, amb motiu de l'inici de les properes obres de remodelació de la plaça Major de Tàrrega la propera tardor, ha registrat una instància a l'ajuntament demanant la retirada de la plaça del monument de la creu de terme i la inscripció que hi ha gravada al seu basament “A nuestros caídos  MCMXXXVI – XCMXXXIX”. 

L'associació constata que aquest element arquitectònic, catalogat amb el número 3450 al cens de simbologia franquista realitzat pel Memorial Democràtic i descrit al mateix catàleg com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”, és una rèplica de la creu, dipositada al Museu Comarcal de l'Urgell. La inscripció fou gravada al basament de la creu en homenatge a les víctimes del bàndol nacional quan es va decidir la seva reubicació a l'espai central de la plaça Major, durant els anys 50 del segle XX.

“Ni la nova ubicació, ni el moment del seu trasllat, ni -evidentment- el fet d'afegir al basament la inscripció van ser actes neutres ni innocents” afirmen membres de l'associació. L'espai on es va situar, continuen, “és un dels llocs més representatius i transitats de Tàrrega, davant de la seu dels poders fàctics de l'època:  l'ajuntament i l'església parroquial. La dictadura franquista, en plena autarquia econòmica, commemorava i homenatjava d'aquesta manera el suport i la connivència de l'església catòlica amb la dictadura. El nacionalcatolicisme, simbolitzat mitjançant la creu, el qual durant 40 anys fou utilitzat com a eina de control i adoctrinament de la vida pública i privada, s'unia a través d'aquest monument, a l'homenatge explícit a les víctimes del bàndol nacional ”.

Creuen que el govern municipal ha de ser proactiu i “no amagar-se rere criteris tècnics”. “La retirada de la creu de terme i la inscripció del seu basament és una qüestió política, d'higiene democràtica i de compliment de les lleis vigents, de la mateixa manera que retirar totes les plaques franquistes de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV) dels carrers de Tàrrega”.

Finalment conclouen que “el manteniment d'una simbologia que honora i commemora un cop d'estat que va acabar amb el règim legítim democràtic republicà, avui en dia no és  justificable de cap manera”.

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  4. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  5. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid