Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Simbologia franquista
El Casal Popular el Rostoll demana la retirada del monument franquista de la Creu de Terme de la plaça Major de Tàrrega

L'associació demana la retirada de la creu on consta gravada la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”, i el seu trasllat al Museu Comarcal de l'Urgell, amb motiu de les properes obres de remodelació de la plaça

01/08/2018 Drets i Llibertats

L'associació cultural Casal Popular el Rostoll, amb motiu de l'inici de les properes obres de remodelació de la plaça Major de Tàrrega la propera tardor, ha registrat una instància a l'ajuntament demanant la retirada de la plaça del monument de la creu de terme i la inscripció que hi ha gravada al seu basament “A nuestros caídos  MCMXXXVI – XCMXXXIX”. 

L'associació constata que aquest element arquitectònic, catalogat amb el número 3450 al cens de simbologia franquista realitzat pel Memorial Democràtic i descrit al mateix catàleg com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”, és una rèplica de la creu, dipositada al Museu Comarcal de l'Urgell. La inscripció fou gravada al basament de la creu en homenatge a les víctimes del bàndol nacional quan es va decidir la seva reubicació a l'espai central de la plaça Major, durant els anys 50 del segle XX.

“Ni la nova ubicació, ni el moment del seu trasllat, ni -evidentment- el fet d'afegir al basament la inscripció van ser actes neutres ni innocents” afirmen membres de l'associació. L'espai on es va situar, continuen, “és un dels llocs més representatius i transitats de Tàrrega, davant de la seu dels poders fàctics de l'època:  l'ajuntament i l'església parroquial. La dictadura franquista, en plena autarquia econòmica, commemorava i homenatjava d'aquesta manera el suport i la connivència de l'església catòlica amb la dictadura. El nacionalcatolicisme, simbolitzat mitjançant la creu, el qual durant 40 anys fou utilitzat com a eina de control i adoctrinament de la vida pública i privada, s'unia a través d'aquest monument, a l'homenatge explícit a les víctimes del bàndol nacional ”.

Creuen que el govern municipal ha de ser proactiu i “no amagar-se rere criteris tècnics”. “La retirada de la creu de terme i la inscripció del seu basament és una qüestió política, d'higiene democràtica i de compliment de les lleis vigents, de la mateixa manera que retirar totes les plaques franquistes de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV) dels carrers de Tàrrega”.

Finalment conclouen que “el manteniment d'una simbologia que honora i commemora un cop d'estat que va acabar amb el règim legítim democràtic republicà, avui en dia no és  justificable de cap manera”.

Valora
Rànquings
  1. «La revancha», l’article censurat de López Burniol que recorda les prediccions d’Alexandre Deulofeu
  2. Els "Ponts per la Independència" tornen a desplegar-se a les comarques gironines en plena operació retorn
  3. Arbúcies ret homenatge a Blanca Serra i Puig i a Carles Benítez en la presentació de "La Revolució Pendent" el llibre del PSAN-P
  4. Nova intervenció policial al Pont de Santa Cristina d'Aro per impedir la presència d'estelades i pancartes
  5. La Intersindical porta als jutjats el Consorci de Biblioteques de Barcelona per la retallada de drets laborals
  6. Cent vint-i-cinc anys del primer Onze de setembre combatiu
  7. Contra l’idealisme relativista: nació i classe
  8. Tornen a destrossar el monument a la Sardana de Montjuïc, un símbol de la cultura catalana
  9. Pep Musté i Teresa Putellas, homenatjats a la 24a Marxa dels Vigatans
  10. Convoquen diversos actes polítics independentistes el matí de l'11 de setembre a Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid