Segons Boya, l’obertura del procés constituent obre una oportunitat de transformació en la qual aconseguir una Vegueria arrelada al territori i que respongui a les necessitats reals dels pirinencs i pirinenques ha de ser una lluita central en el procés constituent, segons la CUP cal una vegueria que “des del Pirineu debati i decideixi a favor d’aquest, superant les actuals estructures de les províncies imposades pel franquisme que sistemàticament han marginat, silenciat i menystingut el nostre territori i per tant, els seus veïns i veïnes.”
Per la seva banda, Antona ha repassat les mancances actuals al Pirineu en camps com la sanitat en què ha destacat la manca d’especialistes al Pirineu que obliga a desplaçaments sanitaris no garantits públicament que exclouen “del dret a la salut a una bona part de la població sense recursos”, en el camp educatiu ha esmentat “la manca de suport a les escoles rurals, la manca d’estudis superiors”, i en la vessant feminista ha remarcat que calen “polítiques reals d’igualtat al territori, que trenquin amb el tabú del feminisme al Pirineu”. Finalment la CUP ha posat la Vegueria coma clau de volta i espai idoni per afrontar i resoldre aquests problemes comuns arreu del Pirineu.
