Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
David Casanova, Coordinador Decidim-Plana de l'Arc

La passada nit va entrar la guàrdia civil al Museu Diocesà de Lleida per endur-se les obres de Sixena que a la dècada dels 80 la Generalitat va comprar i restaurar. I és que l'article 155 ha colpejat més fort que mai a la ciutat de Lleida en particular i al conjunt de Catalunya en general. El ministre espanyol Iñigo Méndez de Vigo, com a màxim responsable de Cultura de Catalunya després de l'aplicació del 155, ha declarat no fer cap més recurs a la sentència que va declarar nul·les les adquisicions dels béns, consumant-se així tot un veritable espoli per part del govern de l'Estat i la justícia.

Recordeu fa uns anys tot aquell moviment mediàtic que es va crear arran dels papers que la Generalitat de Catalunya va reclamar a l'arxiu històric de Salamanca? Doncs aquella vegada pràcticament la totalitat de la premsa espanyola es va posicionar en contra de les reclamacions de Catalunya en exigir recuperar els famosos "Papeles de Salamanca". La majoria de l'opinió pública a l'Estat espanyol, influenciats pels interessos partidistes de també la majoria de la premsa, sense saber molt bé en què consistia això dels papers, es posicionaren al costat de les reivindicacions de l'arxiu històric de Salamanca com si es tractara de dos equips de futbol. A un costat, l'Estat espanyol, i a l'altre, Catalunya, amb l'objectiu que fóra un territori on no es posa en qüestió la identitat nacional qui conservara la documentació.

L'any 1938 el ministre de governació Ramón Serrano Suñer va crear la "Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos" (DERD), amb la finalitat de proporcionar informació sobre les activitats i les persones que varen ser contràries al règim i organitzar-ne la repressió per part de la policia política, les autoritats i els tribunals militars. Aquesta delegació va ser l'encarregada, una vegada acabada la guerra, d'espoliar no sols Catalunya, sinó també el País Valencià, per ser aquests dos territoris majoritàriament partidaris de la república durant la guerra, amb la finalitat de poder portar davant de tribunals de guerra tots aquells que van estar en contra del colp d'Estat perpetrat per l'exèrcit franquista l'any 1936 i la posterior guerra civil.

A l'arxiu històric de Salamanca hi ha tot tipus de documentació i records dels nostres avis i àvies, des de partides de naixement, cartes d'amor fins a fotografies familiars. Hi ha dret que tota aquesta documentació robada pel feixisme estiga a centenars de quilòmetres de casa nostra? Doncs no. Són més d'un centenar d'Ajuntaments arreu del País Valencià els qui han reclamat el retorn dels papers i la contestació ha estat sempre la mateixa: el silenci. 

El problema com he dit abans és quan els mitjans de comunicació parlen d'aquesta problemàtica d'una manera sensacionalista i partidista sense explicar bé que són "Los papeles de Salamanca". És un greu problema de la societat quan, d'una manera tan manipulada, es posicionen a favor o en contra d'un fet, amb l'única missió d'atacar i menysprear un territori en particular. 

Ja va sent hora de decidir posar-se a treballar per exigir que tornen a casa totes aquelles coses que ens han furtat "por justo derecho de conquista".

David Casanova
Coordinador Decidim-Plana de l'Arc
@dbenlloch @DaDplana_Arc

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid