Ahir vespre, la jutgessa Lamela dictà presó sense fiança per a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents i portaveus de les entitats socials líders de la societat civil principatina. Per a l’OCB, aquest fet és inacceptable ja que és una mostra clara de la connivència entre el poder legislatiu i l’executiu, que van a l’una contra el procés independentista iniciat al Principat de Catalunya.
Per a l’OCB, aquestes detencions són una mostra més de la poca cultura democràtica que hi ha l’estat espanyol que ha arribat, una vegada més, a tenir presos polítics. Fets que recorden massa a una època obscura de la història d’aquest país. Tant l’OCB com Òmnium Cultural nasquérem en la clandestinitat i des d’aleshores ençà hem treballat conjuntament i incansable per una societat més justa i més lliure. És per això mateix que consideram intolerable aquesta situació.
Han empresonat els nostres amics, els nostres companys de lluita i estam tristos i compungits. Però ni callarem ni ens rendirem fins que puguem tornar abraçar els nostres companys! Per això mateix, des de l’OCB animam als nostres socis a participar de les concentracions populars que s’organitzin de manera pacífica i serena.
Finalment, l’Obra Cultural vol enviar un missatge d’ànim i suport als companys de l’ANC i Òmnium.
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Avui tota la catalanitat està novament en estat de xoc, però una vegada més es rebel·la de forma coratjosa i pacífica. L'ordre d'empresonament sense fiança que l'Audiència Nacional espanyola ha dictat contra els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, suposa una decisió absolutament arbitrària i una vulneració flagrant dels més elementals drets polítics d’expressió, reunió i manifestació que situen l'estratègia repressiva de l'Estat espanyol contra el sobiranisme català en una amenaça en tota regla al conjunt del sistema suposadament democràtic que ens regeix.
S’acusa Sànchez i Cuixart del delicte de sedició per haver encapçalat les manifestacions del 20 i 21 de setembre passat, contra les detencions de catorze persones vinculades a l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i que, lluny de ser tumultuoses i violentes com l’Estat sembla que voldria, es van caracteritzar per l’actitud cívica i pacífica de les desenes de milers de persones que van sortir a protestar als carrers i places de tot Catalunya, i també a la resta dels Països Catalans. I, precisament, l’actitud pacífica que tothora van reclamar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en les seves crides a la calma va ser la tònica amb què es van desenvolupar les protestes i la sortida ordenada dels agents de la Guàrdia Civil que havien ocupat la seu del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, volem rebutjar igualment les indignes mesures de restricció de moviments a què s’ha sotmès el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i a la tinenta Teresa Laplana, que no semblen buscar altra cosa que la intimidació i el menyspreu contra el cos de la policia catalana, d’una professionalitat demostrada.
Aquests empresonaments i ordres judicials absolutament fora de lloc situen la democràcia espanyola en pràctiques pròpies de règims totalitaris com la Turquia d’Erdogan i signifiquen una greu provocació en l’escalada repressora amb la qual l’Estat espanyol actua contra els anhels de llibertat i democràcia del poble català. Una onada de repressió que es va iniciar amb les detencions i escorcolls a impremtes, empreses, dependències oficials i domicilis particulars del 20 de setembre i que va continuar amb les càrregues brutals de la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyoles, que van ferir més de 900 persones que l’1 d’octubre volien votar. Unes càrregues policials amb imatges d’una virulència i extensió que no s’havien vist a l’Estat espanyol des de la mort de Franco i que estan fent la volta al món, sense que la Unió Europea encara no les hagi condemnat amb prou contundència, exigint al govern espanyol que cessi la seva escalada d’hostilitat repressora.
En un Estat com l’espanyol on la separació de poders ha deixat d’existir a la pràctica, les actuacions de l’Audiència Nacional volen dinamitar per complet les propostes de diàleg que el govern català ha llançat al govern espanyol de cara a aplicar de forma acordada la voluntat del poble expressada a les urnes l’1 d’octubre.
Certament, el camí de la llibertat no és sempre fàcil, però sabem i Espanya i el món sencer han de saber que no hi ha prou presons per tancar-hi tanta gent digna amb ànsies de justícia i democràcia.
Ningú no ens podrà vèncer si seguim units en la pluralitat, mobilitzats pacíficament en defensa de la llibertat, la democràcia i la República Catalana.
