El projecte VerdCel presenta el seu últim treball al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València el pròxim dijous, dia 4 de maig. ‘De plantes, talaies i cims (i una aroma)’ es tracta d’un llibre disc enregistrat sota la producció i col·laboració de Carles Dénia i Valen Nieto, on l’element protagonista de les cançons és 'terra'.
Amb aquest treball nou treball, l’alcoià Alfons Olmo barreja la cançó d’autor i el pop, amb músiques diverses, mediterrània, ibèrica, andina o afroamericana.
L’acte, que s’inscriu dins de la programació de Fòrum de Debats de la Universitat de València, comptarà amb les intervencions dels dos autors, Alfons iDaniel Olmo, l’editora Dolors Pedrós (edicions96) i el músic i productor Lluís Miquel Campos. En acabar, VerdCel interpretarà dos temes d’aquest últim treball.
Aquest és el setè disc d'estudi de VerdCel, proposta musical fundada l’any 2000 i que treballa aspectes plàstics, poètics i teatrals, oferint-nos llibres, discos, treballs audiovisuals i espectacles interdisciplinars. Alfons al llarg d’aquests anys ha dedicat alguns dels seus treballs a Ovidi Montllor (Del cor a les mans), Raimon (Petjades) i altres autors i cantants (Òrbites. Poetes i cançons).
De plantes, talaies i cims (i una aroma) inclou 14 cançons que s’entrellacen amb les 150 pàgines a color, amb il·lustracions, poesia, prosa i assaig. Llibre-CD o disc amb univers propi, plàstic i literari. A nivell literari inclou textos en els diferents capítols, els quals proposen una temàtica concreta. Alhora existeix una relació i certa narrativa en els continguts que es van desplegant al mateix. Hi ha versos, proses, pensaments, textos que interactuen amb l'argument de l'ordre de les cançons, dels capítols del llibre; les amplien, les desdoblen, les contextualitzen, expliquen o serveixen d'articulació per aterrar al següent capítol.
A nivell plàstic hi tenen especial protagonisme les il·lustracions principals de cadascun dels capítols i seccions, alhora que també hi ha una sèrie de treballs gràfics distribuïts en posicions centrals i entre capítols que succeeixen al llarg del mateix i que li donen coherència i qualitat a nivell de maquetació en el seu conjunt.
El disc es pregunta sobre l'existència i respon agafant la vida a grapats. El neguit d'allò finit, el gaudi d'allò terrenal, de les xicotetes coses, d'allò gran a la vida, un mos a un bon menjar, 'morir' en unorgasme, contemplar un paisatge. En aquest sentit la crítica dona pas a construir alternatives, posar-hi nous fonaments.
Terra, acompanyar la vida, conrear: quan fem les coses amb les nostres mans, dignifica, realitza, humanitza, i compartir-ho multiplica l'efecte. Malgrat tota la cruesa de la mort recobrem el sentit i reconnectem amb la vida.
Amb aquest àlbum VerdCel revela una perspectiva híbrida, un treball d'arrels endins i fruits enfora. Des d'una cançó d'avantguarda estén els braços als orígens de les músiques, capes macerades amb Carles Dénia que cristal·litzen en sonoritats modernes.
