Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Postil·les en resposta a les consideracions de la Junta Directiva de la Fundació Randa-Xirinacs

Postil·les en resposta a les consideracions de la Junta Directiva de la Fundacioó Randa-Lluís Maria Xirinacs

M’han enviat unes CONSIDERACIONS de la Junta directiva de al Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs publicades a Llibertat.cat, Portal de l’Esquerra independentista. He demanat al Portal de poder-les respondre acollint-me al dret de rèplica. De moment adjunto i enumero aquestes postil·les provisionals.

La Junta directiva de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs manifesta, davant la publicació de “Xirinacs, el profetisme radical i no violent” escrita per Lluís Busquets i Grabulosa, i editada per Balasch Editor, les següents consideracions:

  • El Sr. Lluís Busquets i Grabulosa ha disposat de tots els materials necessaris: manuscrits,  fotogràfics, videogràfics, digitals que es troben a la Fundació per a realitzar el seu treball. La Fundació no ha exigit res (material, econòmic o personal) a canvi en el procés de la seva investigació, ans al contrari, li va oferir col·laboració, sense la qual, com ell mateix reconeix, aquest llibre no hauria pogut veure la llum.

1)     Com a Lluís Busquets i Grabulosa fins avui formo part de la  Fundació, hi he desenvolupat alguna responsabilitat, i pago la meva quota. Des del curs 2007-08, quan la Fundació encara estava domiciliada al carrer Rocafort,  vaig ajudar a ordenar materials de L.M. Xirinacs aprofitant la meva prejubilació juntament amb d’altres persones, que ho poden testimoniar. Hi ha molts testimonis del fet que m’havia pres com un encàrrec seu d’elaborar la seva biografia, un tast de la qual va ser el meu llibre Xirinacs i l’estafa de la transició (2013), pel qual vaig rebre molts elogis fins i tot d’alguns membres de la Fundació. Un cop aquesta es traslladà al Rambla de Badal, certament, durant uns quants anys, vaig poder anar-hi, a temporades,  un sol dia a la setmana, de 10 a 13, on m’obria una secretària,  i anotar els documents que m’enduia a fotocopiar passant llista a la tornada. Els darrers temps no se’m deixava endur res a fotocopiar: sols se’m permetia treballar allí; havia de copiar el que m’interessés durant el poc espai de temps esmentat. La conservació i ordenació dels materials, malauradament, no és cap model de conservació.  Per posar dos exemples: les fotografies són en una capsa barrejades sense  ni tan sols el nom de l’autor. Quan preparava  Amic i amat: tres homes de Déu en diàleg, vaig anar a la Fundació a cercar un text que només havia copiat a mitges sobre l’obra de Llull. Creia que el podria copiar sencer. No el vam trobar enlloc, ni amb l’ajuda d’una secretària.

  • Malgrat totes aquestes facilitats, el Sr. Lluís Busquets i Grabulosa no va contrastar amb els membres de la Fundació, aspectes importants per a la consecució de la biografia. Hem de constatar també que ens hem trobat el llibre ja publicat, sense intentar cap mena de consens amb els membres de la Fundació i, per tant, la responsabilitat del que hi ha aparegut és totalment seva.

2)    Certament vaig deixar clar al president de la Fundació, en plena elaboració del llibre, que no consensuaria res amb la Fundació ni em deixaria censurar res, perquè la responsabilitat del llibre és meva, de la qual cosa m’honoro.

  • La Junta directiva de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs va mostrar, a la vista d’un document provisional que el Sr. Busquets va presentar, el seu desacord en cas de basar-se en dades no provades i de les quals no es té documentació fiable. Amb data 15 de novembre de 2013 es va comunicar, mitjançant correu electrònic, aquesta circumstància a l’escriptor.

3)    No tinc constància en absolut d’aquest document provisional, i menys de l’any en què se’m mostrava agraïment pel llibre esmentat. Fos com fos, la meva resposta hauria estat l’anterior la responsabilitat del llibre era meva. La meva biografia està farcida de notes a peu de pàgina que documenten totes les meves investigacions. Els primers capítols referents a la família no els vaig enviar a ningú de la Fundació sinó al germà d’en Lluís M.,  el Sr. Carles Vicenç Xirinacs, per si calia esmenar o matisar res, com ell pot testimoniar.

  • Valorem positivament els passatges en què les llargues cites ens deixen sentir la paraula autèntica de Xirinacs.

4)    Gràcies per perdonar-me la vida.

  • Les aportacions personals o d’opinió que l’autor ha afegit, no poden oferir credibilitat.

5)    Quina llàstima! Per a en Lluís Maria sí que en tenia. Per això vam  escriure un llibre junts (Plantem-nos, 2000) i ambdós vam portar endavant un programa de ràdio (Fòrum de consens) i un de TV (Els secrets de la Bíblia).

  • En algunes ocasions, aquestes opinions no fundades, les quals sovint s’amaguen sota l’anonimat de la font, qüestionen la integritat moral de Lluís Maria Xirinacs i Damians, així com de persones properes i estimades.

6)    Mai no se m’acudiria qüestionar la integritat moral de Lluís M. Xirinacs, ans al contrari:  per qui vulgui llegir bé, hi dic textualment: “No sóc cap biògraf neutral. Em poso a favor del meu biografiat” (p. 27). No crec que cap de les persones que em blasmen tingués el privilegi de dinar gairebé 7 anys seguits un cop a la setmana amb ell, que em venia a buscar a la sortida del treball.

  • Al llarg del llibre, no només hem trobat inexactituds, sinó que, en alguns moments, el relat es fa compatible amb una tergiversació de fets.

7)    Un llibre tan extens segur que té errades. Estic ben disposat a admetre-les i a  corregir-les. Però no admeto cap tergiversació conscient de cap fet. Repto als membres de la Junta Directiva a denunciar-les en una llista, aquestes tergiversacions. 

  • La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, hereva legal del seu llegat, s’esforça, gràcies  a diversos col·laboradors voluntaris, per mantenir viva i a l’abast de tothom l’obra i el pensament de Xirinacs. Per assolir aquestes finalitats disposa de diferents plataformes a Internet on es pot consultar el material autèntic en obert, sota la llicència CC.

8)    El meu nom hi és vetat, sense cap elegància, malgrat haver-se servit de treballs d’un servidor. Veureu, per exemple, que no surto ni en l’aplec d’Amic i amat: tres homes de Déu en diàleg, de què vaig tenir cura el 2016.  En vida de Xirinacs, per exemple, es pogué acabar d’aplegar tot el dietari de la Plantada de l’any 2000 gràcies a una roda d’alumnes que vaig organitzar; ell els dictava el que recordava de la vigília, tots plegats ho vam informatitzar tot i li ho vaig regalar pel seu sant l’any 2000 en nom de tots  (en la biografia consten els alumnes que hi van intervenir). Un cop mort Xirinacs vaig aconseguir l’edició, signant pròleg i notes, de Dietari final (Badalona: Ara Libres, 2007); també sóc autor de la introducció, selecció, tria  i cura de l’antologia de textos de Lluís M. Xirinacs L’Esperit batega per Catalunya (Maçaners: Abadia editors, 2008) i de la coordinació, notes i epíleg de Lluís M. Xirinacs: La Noviolència. Filosofia i pràctia de la  Noviolència com a estratègia per a la transformació social (Maçaners: Abadia, 2009), amb pròleg de R. Pànikkar, que vam anar-li a demanar els Srs. X. Espar Ticó, Fèlix Simon (dos homes que mereixerien millors agraïments de la Fundació) i servidor. Encara  vaig intervenir en el guionatge de la producció de Zeba Xirinacs a contracorrent, com consta en els títols de crèdit, que TV3  programar i difondre.  Qui es queda sense credibilitat?

Vull agrair la propaganda que se’m fa implícitament, tot considerant “desautoritzada” aquesta biografia en la qual he treballat deu anys i que tan bona acollida està tenint. Com vaig declarar al “Diari de Girona” és llei de vida que una propera biografia millori la meva. Serà l’”autoritzada”?

Lamento profundament que l’aparició d’un llibre com el referit, editat amb cura extraordinària, en comptes d’una celebració joiosa es converteixi en una polèmica, en la qual intervinc a desgrat, només en defensa pròpia.

Els membres de la Junta  directiva de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs saben les circumstàncies  per les quals em vaig separar d’ells, justament pel seu comportament sectari. Xirinacs és patrimoni de tot Catalunya  i, ara mateix, és punt de referència de grups diversos (el grup de la Garriga hi segueix reflexionant, el grup de Josep Colet hi aprofundeix el seu “Globalisme”, el grup de Lluís Planas i el Camí fa trobades al Negre i  senyalitzacions, per només esmentar-ne tres).

Certament el Testament de L. M. Xirinacs deixa com hereva del seu llegat la Fundació Tercera Via o la seva substituta, que en aquest cas és Randa-Lluís M. Xirinacs. En cas d’extinció la deixa és per a Manuel Garcia i Joan Parés (el Testament no esmenta cap més nom), que considera “hereus de confiança” amb àmplies facultats per donar l’herència la millor destinació, com s’explica a pàg 521 de la biografia. Vist que actualment la Fundació esmentada s’ubica a Rambla de Badal, en un edifici municipal compartit i destinat —si se m’ha informat bé— a demolició, i que els recursos de la Fundació són escassos, aprofito l’avinentesa per interpel·lar els esmentats senyors a oferir el llegat Xirinacs a una institució apropiada del país com podria ser la Biblioteca de Catalunya o l’Arxiu Nacional com proposava Bernat Dedéu des  d’”El Nacional” el passat dia 5. És el lloc on li pertoca estar.

                                                                                                                                                

                                                                          Lluís Busquets i Grabulosa, 11-12/IV/2017, autor de la biografia

                                                                          Xirinacs, el profetisme radical i no violent.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid