La Plataforma per la Llengua s’ha posat en contacte amb la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, per oferir el suport de l'entitat després de la discriminació que va patir el passat 25 d’abril. Segons que va explicar Amigó, uns agents de Policía Nacional van exigir-li la identificació per adreçar-se a ells en valencià a la porta de les Corts Valencianes. Els agents van preguntar pel responsable de l'acte i la vicepresidenta de la Diputació els va remetre al president del parlament, Enric Morera, però els agents li van demanar que parlara en castellà. Maria Josep Amigó va continuar exercint el dret de parlar valencià, i els policies demanaren el seu DNI i prengueren nota de les dades de la vicepresidenta. «Avui, 25 d'abril, dia de les llibertats del poble valencià, la policia nacional m'ha identificat per parlar en valencià. Ens queda molt per fer, i això m'enfada però em dóna forces per a seguir lluitant», són paraules escrites per la mateixa vicepresidenta Amigó, com a resum dels fets. Enguany, a més, els grups polítics de les Corts Valencianes han subscrit un manifest de rebuig a la retallada de les inversions de l'Estat espanyol al País Valencià.
La Plataforma per la Llengua recorda que hi ha diverses normatives que avalen que es parle valencià a un policia que pertany a un cos estatal, incloses normatives estatals i els règims disciplinaris dels cossos de policia. Cal destacar que la Llei 39/2015, del Procediment administratiu comú de les administracions publiques, enumera els drets dels ciutadans en les relacions amb l’administració i hi inclou el dret d’utilitzar les llengües oficials al territori de la seva Comunitat Autònoma. A més, el règim disciplinari del Cos Nacional de Policia indica recull, en l’article 7, que no està permesa tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
A més, aquesta actitud dels agents també contravé la voluntat manifestada pel delegat del govern espanyol al País Valencià, que va assegurar que els cossos policials tenen un protocol que respecta el dret que tenen els valencians a expressar-se en valencià o en castellà i que fa que, en casos com aquests, hi assisteixi un altre agent que entengui el valencià.
En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha explicat que «un ciutadà sempre pot parlar valencià a un policia nacional i a qualsevol funcionari públic. Els funcionaris són servidors públics i han de respectar els drets lingüístics dels ciutadans. Cap policia nacional pot exigir a ningú que els parle castellà. Fer això és un acte de discriminació lingüística que, a més, va contra la normativa policial. La Policia Nacional ha de deixar d'actuar amb prejudici i discriminació contra el valencià. Eixa no és la seua funció. Des de la Plataforma per la Llengua demanem a tots els cossos de seguretat de l'Estat, en tant que funcionaris, respecte per les llengües de l’Estat Espanyol».
L’ONG del català recull des del 2007 els casos de discriminació lingüística a les administracions espanyoles. El recull serveix per denunciar els continus incompliments tant de la normativa lingüística vigent a l’Estat com de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per Espanya i, per tant, d’obligat compliment. En aquest sentit, Carceller ha recordat que «el Consell de Ministres del Consell d’Europa, en les seues darreres recomanacions, ja advertí Espanya que cal prendre mesures per assegurar que l’administració central de l’Estat dispose de personal que puga atendre els ciutadans en la llengua pròpia del seu territori. La delegació del govern espanyol a València no mostra cap voluntat de revertir aquesta situació de discriminació institucionalitzada».
