L’acte, a més de la inauguració de l’exposició pictòrica, va ser una reivindicació de la lluita feminista. Ester Baiges Miró, va parlar de la pèrdua dels referents femenins al llarg de la història i va recordar a través de dites populars la invisivilització de les dones. Cal destacar l’aportació feta per Baiges: el nombre de carrers amb nom de dona, una ínfima minoria. Carme Abril Ferrer va dir que les dones han estat excloses de l’àmbit públic però que en el procés creatiu mai no han faltat, «hem sortit al carrer, a la nit, a la llibertat i aquí estem, celebrant la vida, sense déu ni amo, sense doctrina, menjant les maçanes prohibides, tantes com n’hi haja, vi i roses per fer front a un món hostil que volem transformar perquè juntes hem descobert que estem segures de nosaltres mateixes».
Daniël de Wit, artista holandesa, va aportar un dibuix d’una deessa druïda, per tal d’agermanar la cultura germànica i la mediterrània a través de l’art.
L’acte es va acompanyar amb el xel·lo de Sinta Salvadó Martí i el contrabaix de Roser Alemany Lajunta, amb una cinquantena de persones que a més van gaudir de l’aperitiu ofert per Núria Abril i Fani Carles, les Xiques.
