El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat aquest divendres amb obrir les fronteres del seu país amb Europa als immigrants si segueixen les pressions europees segons informa Reuters.
“Escolteu-me bé. Si aneu més enllà, aquestes fronteres s’obriran. Posin-s’ho al cap”, ha dit Erdogan. “No importarà si tots vostès voten a favor o en contra”, ha declarat el mandatari durant un congrés que se celebra a Istanbul.
“Nosaltres alimentem a 3,5 milions de refugiats, mentre vostès no compleixen les seves promeses” ha afegit el president en referència al pacte signat al març entre Turquia i la UE. Es va acordar el tancament de fronteres a canvi d’ajudes econòmiques i l’agilització de les negociacions d’adhesió a la unió. “La UE necessita Turquia”, ha avisat Erdogan.
Les amenaces han continuat amb l’anunci de tornar a instaurar la pena de mort, és un desafiament més d’Erdogan a la UE, ja que aquesta considera que aquesta mesura és incompatible amb l’adhesió al bloc. En resposta a una multitud que cridava: “Nosaltres volem la pena de mort”, el president ha contestat: “Validaré aquesta decisió si és aprovada pel Parlament”, ha dit el cap de l’Estat turc a Istanbul.
El president turc ha dit, a més, seguint la seva línia de cínic xantatge, que la polèmica proposta de llei del seu partit de permetre que l’home que cometi abusos o violi a una nena pugui evitar anar a la presó casant-se amb ella, no va ser convenientment preparada i que el text tornarà a portar-se al Parlament amb un consens més ampli.
Erdogan està utilitzant els refugiats com a moneda de canvi en el reajustament geopolític que està tenint la relació de Turquia amb Europa, amb els EUA i amb Rússia. Les possibles evolucions dependran dels esdeveniments a Síria, especialment dels nous acords que puguin arribar entre Rússia i els Estats Units sota mandat de Trump.
Erdogan parla de què Europa necessita Turquia, però oblida el molt que Turquia necessita Europa, els immigrants turcs arriben a 2,3 milions només a Alemanya i suposen un desafiament polític no només per als països destí sinó també per a la mateixa Turquia, ja que molts d’ells mantenen l’esperança de tornar i inverteixen els seus estalvis en la seva regió d’origen, aquells que tornen se’ls anomena “almanci”, si arriba un conflicte obert i directe amb Europa la comunitat turca dins la Unió es pot trobar en una situació d’indefensió jurídica, i al mateix temps Turquia pot deixar de rebre els capitals que des dels anys seixanta aquesta població immigrada ha injectat a l’economia turca.
