El cop més important el van fer l’1 de setembre de 1922 quan el tren del MZA (Madrid, Zaragoza, Alicante) que venia de Madrid carregat de nòmines pels treballadors de la companyia, va ser assaltat al passar per l’estació del Poble Nou de Barcelona per un grup d’acció anarcosindicalista.
Carles Anglès i Corbella, un dels pioners dels grups d’acció anarcosindicalistes catalans ja des de finals de 1917, en va ser un dels organitzadors i participants. Els altres membres del grup que participaren en l’atracament foren Ramon Recasens i Miret, Víctor Quero Lahoz, Josep Francès i Jorqués, Francesc Cuñat i Marcó, Antonio Jiménez Martínez, Marcelino Da Silva Vilasuso, Manuel Ramos Alonso i Antoni Mas i Gómez “el Tartamut”.
L’atracament tenia un altíssim risc, ja que el tren que duia una quantitat astronòmica de diners i estava protegit tant per guardes, forces policials com militars. No obstant això quan el tren que venia de Madrid es va aturar a l’estació del Poble Nou, els 9 anarcosindicalistes el van assaltar amb les seves pistoles en el vagó on sabien que hi havia els diners. Tenien previst que les forces que protegien el tren armats intervindrien de seguida i havien planejat una fugida en cotxe, preveient també un tiroteig. Malgrat tot van tirar endavant el pla, donat que pensaven que els nou amb pistoles podien fer front a una persecució, un reflexa de la mentalitat combativa i quasi suïcida dels sindicalistes catalans d’aquella època.
Van aconseguir endur-se’n 149.000 pessetes del vagó, però com era de preveure forces policials i militars els van perseguir a trets de seguida. Els 9 anarcosindicalistes van respondre també a trets, produint-se un intens i espectacular tiroteig. El resultat fou de 3 morts, l’anarcosindicalista Víctor Quero i dos vigilants del tren que s’havien unit a la persecució dels assaltants. L’anarcosindicalista Ramon Recasens i Miret va resultar ferit de bala però va aconseguir fugir amb alguns dels altres en el cotxe, mentre altres aconseguien fugir a peu. Malgrat tot aconseguiren endur-se les149.000 pessetes, una autèntica fortuna el 1922.
Pocs dies després van ser detinguts tres dels anarcosindicalistes assaltants Josep Francès, Marcelino Da Silva i Antoni Mas “el Tartamut”.
Els altres cinc assaltants Francesc Cuñat, Antonio Jiménez, Manuel Ramos, Carles Anglès i el ferit Ramon Recasens van poder creuar la frontera francesa. Ramon Recasens, que havia set atès de les seves ferides per uns companys a Barcelona, va ser el que es va fer càrrec del botí quan van fugir. Francesc Cuñat, Antonio Jiménez i Manuel Ramos van ser detinguts a Cervera de la Marenda per la policia francesa, però no van ser extradits. Ramon Recasens i Carles Anglès es van refugiar a França sense ser detinguts.
Aquelles 149.000 pessetes va ser el botí més gran aconseguit fins llavors en un atracament a Catalunya, el qual el van posar al servei dels anarcosindicalistes catalans. Ramon Recasens i Miret va seguir fent atracaments a l’Estat Francès amb un altre grup d’acció de va organitzar allí amb Isidre Casals, Joaquim Aznar i Benito de Castro, diners que destinaven per promoure la lluita armada clandestina dels anarcosindicalistes durant la dictadura de Primo de Rivera. Durant un atracament van tenir un tiroteig amb la policia francesa a Bordeus el juliol de 1925 en que van causar dos morts. Ramon Recasens i Benito de Castro, que foren detinguts, foren executats a la guillotina a Bordeus el 14 de gener de 1926.
