El gruix de l’article se centra a explicar la vida militar, les experiències bèl·liques i les peripècies personals. En cap cas es comenta, ni tan sols per preguntar als afectats si els preocupa, que en tornar a l’Estat espanyol s’arrisquen a què se’ls apliqui la legislació antiterrorista.
Més enllà va anar encara La Vanguardia, que fa dos dies va publicar la història de Joanna Palani, una estudiant danesa voluntària de les milícies kurdes a Síria. La notícia va acompanyada d’un breu vídeo amb voluntat viral –amb més de 600.000 visualitzacions, un objectiu aconseguit- d’un evident to propagandístic. Palani és presentada pràcticament com una heroïna amb «un do per disparar» i que «va alliberar un poble prop de Mossul». En tornar a Europa la voluntària va veure com Dinamarca li retirava el passaport, impedint-li reintegrar-se a la lluita. «El seu país la va trair» conclou el vídeo.
Aquests dos reportatges contrasten amb la cobertura que aquests mateixos diaris han fet quan s’han detingut voluntaris prokurds en territori espanyol. Al gener passat, la policia espanyola detenia nou persones a Madrid, Bilbao i València acusades de col·laborar amb l’organització kurda PKK. Llavors El Mundo –basant-se únicament amb fonts policials i judicials- s’hi referia com «una organització terrorista que opera bàsicament a Turquia i Síria» i en cap cas es recordava que els possibles voluntaris ho eren per anar a combatre l’Estat Islàmic. Si bé els peshmergues de l’Iraq són una organització diferent del PKK, sovint hi han col·laborat i s’han enviat combatents de suport mútuament.
La Vanguardia també va cobrir aquestes detencions únicament d’acord amb la versió policial. A l’article es refereix a les YPG –les milícies amb les quals molt probablement combatia Palani- com «el PKK, que disposaria d’aparell militar a Síria i Iraq amb altres denominacions como YPG (…) està considerat una organització terrorista per la Unió Europea». De fet l’article assumeix aquesta consideració en explicar que als detinguts se’ls acusa de «pertinença a organització criminal i de col·laboració amb organització terrorista». Altra vegada, la voluntat de lluitar contra l’Estat Islàmic només apareix al dotzè paràgraf i ràpidament es matisa explicant que es fa des de «grups considerats també terroristes pels organismes internacionals». En aquest cas no hi havia cap menció a que a aquests voluntaris «els va trair el seu país», sinó que «posaven en risc els interessos nacionals».
Aquesta contradicció entre les seccions d’internacional –amb reportatges de corresponsals o freelance- i les de Successos o Tribunals –moltes vegades basades només en la informació policial- també s’ha detectat en altres diaris com El País o Las Provincias. En cap cas es pregunten el perquè d’aquesta persecució per part dels tribunals espanyols.
