Un poema escrit el 1889 per Agustí Valls i Vicens fou l'orígen de les concentracions davant l'estàtua de Rafael Casanova i va ajudar a recuperar i difondre aquesta figura històrica. El poema va ser llegit per primer cop el 16 de febrer de 1889 (en un sopar commemoratiu del cinquantenari de la publicació de la primera poesia catalana de Joaquim Rubió i Ors) i la primera concentració (i possiblement ofrena floral) davant l'estatua de Rafael Casanova va ser dos mesos després, el 7 d'abril (en aquella època l'estàtua estava ubicada a l'Arc de Triomf i va ser desplaçada a Ronda Sant Pere el 1914). Els dos actes que començaren a difondre la figura del Conseller en Cap entre el catalanisme (el sopar on es llegí el poema i la concentració davant l'estàtua de Rafael Casanova) van ser organitzats per la Lliga de Catalunya.
L'11 de Setembre del 1886, mentre Rossend Novas, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, començava a esculpir l'estàtua del darrer conseller en cap (instal·lada el 1888 al Passeig de Sant Joan al costat de l'Arc de Triomf per l'Exposició Universal), hom decideix de celebrar per primera vegada un acte d'homenatge als combatents catalans del 1714 a l'església de Santa Maria del Mar (la primera ofrena durant la Diada a l'estàtua de Rafael Casanova és el 1894). Cal dir que tot i que l'estàtua estava instal·lada des de 1888 la figura de Casanova encara no era gaire popular entre el catalanisme i ho començà a ser a partir de l'any 1889 amb el citat poema i les primeres ofrenes florals.
Agustí Valls i Vicens, abans de fer fortuna vivia a la plaça Urquinaona amb els seus pares i el seu germà Josep Valls i Vicens. L'escriptor i banquer Agustí Valls i Vicens (1860-1920) es va casar amb Montserrat Cascante (filla d'un navilier) i anà a viure a La Sagrera a la casa d'estiueig de Can Cascante. Josep Valls i Vicens (rebesavi del regidor espanyolista a l'Ajuntament de Barcelona i primer ministre de França Manuel Valls) estiuejava al Guinardó a la casa coneguda com Torre dels Pardals.
