Un dia desprès de #ANECUP es parla molt del resultat, però menys de com treballar-lo, analitzar-lo, comprendre-ho i treure-li partit. Cal que no esdevinguem preses fàcils de la manipulació i ajudar que la mosca pugui escapar del caçamosques. A vegades, “no veiem les coses com són, veiem les coses com som” (Anaïs Nin), perquè una cosa és el que passa i una altra el que pensem i sentim sobre allò que passa. Un fet similar, com ara l’empat d’ahir a Sabadell, pot enfonsar a algunes persones i a altres enfortir-les. Animo a la superació, perquè les organitzacions intel•ligents aprenen sempre; les altres passen per la vida sense assabentar-se de res i, inclòs, tractant d’ensenyar a tothom.
Del 27D totes podem aprendre, des de la visió plural i la parcel•la de veritat que proporciona cada opció i perspectiva. Ningú és tan savi per no tenir res que aprendre i ningú és tan maldestre que no tingui res que ensenyar. Moltes són les formes de veure la realitat, d’interpretar els fets i de viure la vida. Cada mirada, una versió de la realitat; cada persona, una interpretació del mateix fet. Compartim les diverses mirades i desconfiem algun cop del color dels nostres cristalls.
Per mi, que no quedi. I d’ahir ens queda: a) Volem i podem aprendre. b) Sabem observar, obrint els ulls, veient i interpretant amb fonamentació. c) Sabem escoltar i ens permet aprendre. d) Ens fem preguntes i només així podem buscar respostes (i les rodes de premsa, amb preguntes). e) Reconeixem els errors, ni els ignorem, ni els neguem, ni ens entossudim en ells. f) Fem autocrítica per a generar aprenentatge. d) Ens obrim a les crítiques, des de l’expressió lliure de l’opinió perquè criticar és destriar, no demolir. h) Compartim, perquè ningú es tan pobre que no tingui res que donar i ningú és tan ric que tingui res que rebre. i) Pensem, analitzem i argumentem amb rigor, perquè de tot i de totes es pot aprendre. j) Ens enfortim en la coherència, perquè sense justícia social no hi ha llibertat i sense llibertat no hi ha justícia social.
En un entorn amb pals a la roda dels qui ens volen persuadir amb que els seus interessos coincideixen amb els nostres, seguim en el camí de la unitat popular per la via de la ruptura. Anem en col•lectiu, i pas a pas, per a donar la millor solució als problemes de desigualtat i d’opressió. Transitant per l’ètica i la memòria imprescindibles, aquest és el repte, l’oportunitat i la promesa. I sigui com sigui, contribuirem a millorar la societat per a viure dignament.
José Luís Muñoz Moreno
Ripollet (Països Catalans), 28 de desembre de 2015.
