L'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Arran Lleida, ha retirat les plaques de tots els carrers que duen el nom de personatges vinculats al règim franquista.
Tenint en compte que Lleida és el segon municipi de Catalunya amb més símbols franquistes (358), l’Assemblea de Joves de Lleida fa anys va fer la mateixa acció per denunciar el record a franquistes. 10 anys després l’Ajuntament de Lleida no ha rectificat, sinó que ha cedit 3 carrers més a altres franquistes.
Arran també ha informat que properament, per proposta de la comissió de nomenament de carrers presidida per Àngel Ros i aprovada per la Paeria, s’incorporaran les plaques del carrer Joan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939.
L'organització juvenil entén ue la presència d’aquests símbols constitueix un insult i una provocació intolerable per a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista. És per això que amb aquest acte simbòlic, els joves de Lleida han volgut mostrar la seva vergonya de créixer en una ciutat que manté noms de carrers i simbologia diversa que recorden a còmplices del feixisme, als partits que ens governen; incapaços durant quaranta anys de realitzar un acte de justícia històrica i d’homenatge a les persones que lluitaren per la nostra llibertat.
Les plaques retirades són:
-Carrer de l’Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”.
-Carrer de l’Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d'abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d'El Caliu Ilerdenc.
-Avinguda de l’Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.
-Carrer d’en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo”.
-Carrer de Lluís Belsa: Tradicionalista, participà en l’aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.
-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusella 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.
-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l’alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.
