No estem en temps de normalitat històrica com per a què glossem actes del nostre passat com a poble, com si fos un mer record d'actes pretèrits. Traguem ensenyances.
Així com nosaltres mai vam anar als seus actes del 18 de juliol ni del 20 de novembre, per coherència, per dignitat i per respecte, exigim que no siguin presents a les representacions oficials de cap acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya portant flors als que vam assassinar, als que van vèncer i dominar fins ara.
Vivim moments únics de plena efervescència i bel·ligerància contra les seves imposicions basades en encartronades idees d'hidalguia castellana que pretenen agenollar els súbdits dels territoris conquerits.
No som súbdits ni tenim cap rei, que mori el mal govern!
No satisfets amb la victòria militar, com a dret de conquesta van violar, assassinar dones, nens i homes i van cremar pobles, viles i ciutats.
Quan homenatgem els nostres herois i màrtirs, des de Casanova fins a Companys, passant per Guillem Agulló i Moragues, no podem tenir al nostre costat els que defensen el nostre sotmetiment amb un somriure burleta i atemorit de perdre poders imposats.
En aquests actes i fets que commemorem com a memòria històrica del nostre ser nacional, no és de rebut que els que senten l'orgull d'aquelles matances vinguin a passejar les seves fosques figures sota la senyera rebel dels qui aspirem com a poble a superar l'edat mitjana i construir la República Catalana lliure de sotmetiments en un altre estat, lliure, sobirà i amb justícia social per a tots i totes ells ciutadans dels Països Catalans.
Visca Catalunya!
Visca els Països Catalans!
Visca la terra!
Lliure
