Durant l'onada repressiva contra l'independentisme del 3 de desembre de 1981 Jaume Fernàndez Calvet s'escapa de matinada de la policia baixant fent ràpel pel celobert del pis on viu amb la seva família al barri de l'Eixample de Barcelona (la seva companya Teresa Aragonés és detinguda embarassada de 5 mesos i deixant amb els avis una filla petita). Baixant pel celobert Fernàndez troba una finestra oberta d'un petit local on es guarda el material de la neteja de l'escala i hi entra. Es queda amagat unes hores en aquesta habitació fins que a mig matí pot escapar-se i sortir al carrer (on casualment es troba amb una manifestació de treballadors de l'Hospital Clínic que es manifesten contra la detenció unes hores abans de la militant independentista i infermera de l'Hospital Clínic Teresa Lecha).
El 10 de desembre de 1981 els militants independentistes Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Teresa Aragonès (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona), Jaume Llussà (Manresa), Pere Bascompte (Manresa), Pere Anguera (Reus), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa) i Pilar Sala (Manresa) són traslladats a Madrid en dues furgonetes (una per a les dones i una altra per als homes). Tots els detinguts (sota la llei antiterrorista) van emmanillats en un furgó amb banquetes laterals. Els emmanillats no es poden agafar enlloc i com que els conductors condueixen sense cap mena de consideració els detinguts van de banda a banda empenyent-se. Aquest transport és greu sobretot per a la Teresa Aragonès que està embarassada i no para de vomitar durant tot el viatge.
Jaume Fernàndez Calvet (després d'estar uns vint dies amagat) el 24 de desembre de 1981 a les nou de la nit arriba a l’estació de tren d'Alp, a la Cerdanya. No baixa del tren a Puigcerdà, perquè a vegades la guàrdia civil controla els viatgers a la sortida de l'estació. Uns companys, que l'estan esperant, l'hi portaran en cotxe. Un cop arribats, el deixen al costat del llac, i se'n van per travessar la frontera pel pas habitual. Fernàndez Calvet, pel seu cantó, enfila el camí i, al cap d'una mica, el deixa per ficar-se camps a través. D'aquesta manera, trigarà més a arribar, però és molt més segur. Tot i així, no hi ha gaire perill. En aquests moments, el rei Juan Carlos està engegant el seu missatge de Nadal per la televisió, i la guàrdia civil possiblement hi és enganxada. Una hora més tard, arriba a Enveig, a l'altra banda d'aquesta frontera. Els seus companys l'esperen per portar-lo a Perpinyà. Davant seu s'obre una nova vida, la del refugiat.
