Ahir, l’Ovidi va ressonar més que mai al corral de casa Joan Fuster. El corral d’aquella casa número 10, al carrer Sant Josep de Sueca, es tornava a omplir de gom a gom aquest diumenge amb motiu de l’acte L’Ovidi més que mai, un homenatge que hem organitzat el col·lectiu Reconstruint Fuster i l’associació cultural La Xala de Sueca a l’Ovidi Montllor, una de les personalitats cabdals de la cultura catalana.
Han sigut molts els que s’han sumat a l’acte d’homenatge i han volgut participar de manera totalment desinteresada. Entre d’altres s’han plegat a casa Fuster alguns com Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra”, Miquel Gironés, Andreu Valor, Cesk freixas, Borja Penalba, L’Alborgí, Els Remugats, l’escriptora i periodista Isabel Clara-Simó, l’historiador Antoni Furió, La Coral Infantil del Micalet, Joan Femenia, Vicent Camps, Verd Cel, Cato i Pau Miquel, El Diluvi, Últim Toc Teatre o Jacint Hernández. També hi van assistir com a convidats els pares de Guillem Agulló i la família del poeta Vicent Andrés Estellés.
Amb aquest acte s'ha volgut retre-li homenatge al cantant, a l’actor, a l’escriptor... Però per damunt de tot, al xiquet que anava a l’escola de Ribera, al que aprenia de Teresa, l’home que vestia la samarreta vermella, un home català d’Alcoi, esquerrà, que mai va trencar el pacte amb el poble treballador i que mai va renunciar a la seua identitat nacional.
També, al voltant d’aquest acte, divendres passat es va inaugurar amb una gran expectació l’exposició L’Ovidi intemporal, una mostra de vora una trentena d’obres que formen part d’una col·lecció que l’Ovidi Montllor va inspirar a l’artista alcoià i al seu gran amic, Antoni Miró. La mostra que va quedar inaugurada el divendres pel mateix artista, estarà oberta al públic fins el proper diumenge 30 de novembre.
Els organitzadors
Des de Reconstruint Fuster i La Xala considerem totalment necessari i urgent fer actes com aquests, recordant, recuperant i honorant aquells que com l’Ovidi ens van aportar tant i ens encoratgen encara hui en dia a no defallir mai.
L’Ovidi més que mai hi és entre nosaltres, com hi són també les seues cançons, el seu missatge i el seu esperit lluitador. L’Ovidi és aquí més que mai perquè les amenaces a la nostra llengua i a la nostra cultura, al nostre país i a les nostres llibertats també hi són plenament vigents.
