Els bombardejos aeris no trenquen el setge de Kobane

La batalla de Kobane, tercera ciutat kurda al nord de Síria assetjada pels jihadistes del grup Estat Islàmic, il·lustra els límits de la campanya d'atacs aeris duta a terme pels Estats Units i els seus aliats. Els avions de combat i UAV de la flota més poderosa del món porten prop de 15 incursions aquesta setmana sense poder aparentment canviar el curs de l'assalt jihadista que va començar el 16 de setembre sobre aquesta ciutat kurda fronterera amb Turquia (canvia l’Estat però segueix sent el Kurdistan). Dirigents kurds (i alguns analistes nord-americans) acusen el president Barack Obama de pecar d'excés de prudència i afirmen que els atacs aeris nord-americans realment contundents podrien posar fi a l'avanç dels islamistes.

El Pentàgon va suggerir aquest divendres que els atacs aeris a Síria “no estan forçosament destinats a canviar el curs d'alguna batalla en concret sinó que buscaven afectar l'abastament d'homes i material per tal d'ajudar l'Exèrcit iraquià a combatre el grup Estat Islàmic.”. "Subratllo una vegada més que l'objectiu a Síria és eliminar el santuari i el refugi de què disposen", va afirmar el contraalmirall John Kirby. "A l'Iraq, es tracta de concentrar a assistir a les forces de seguretat iraquianes i les forces kurdes sobre el terreny".

La presa de la ciutat de Kobane, on només quedarien alguns milers de civils, permetria al grup jihadista controlar una llarga franja contínua de territori fronterer amb Turquia. La tenaç resistència dels kurds (amb el suport d’algunes faccions de l’oposició siriana) contra els combatents de l’Estat Islàmic no ha aconseguit trencar el setge de la ciutat tot i que els comunicats de les YPG afirmen que la ciutat no caurà. Aquesta setmana han mort diversos membres de les YPG entre el quals hi ha una miliciana de 19 anys que va gastar la seva darrera bala per suïcidar-se abans de ser agafada presa per l’Estat Islàmic.