Els docents han reaccionat així a l’auto de l’Audiència Provincial del 15 de juliol, en el qual s’admet parcialment a tràmit la querella iniciada per un grup de professors de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó, però es deixa clar que en tractar-se d’uns presumptes delictes de caràcter subjectiu, els querellants «actuen a títol personal i manifesten que són professors de secundària ofesos, víctimes i perjudicats pels delictes denunciats».
En el moment d’iniciar-se la querella, fou signada per dos professors de l’IES Joan Ramis, mentre que els altres trenta-set professors d’aquest centre que hi donaven suport es van limitar a signar un document que s’adjuntà a la querella. L’Audiència considera que aquests dos professors únicament es representen a si mateixos, i que «manifesten que són professors d’educació secundària ofesos, víctimes i perjudicats pels delictes denunciats».
És per això que un total de 221 docents de Balears han decidit sumar-se voluntàriament com a querellants al procés iniciat. Els professors impulsors de la denúncia agraeixen a tots aquests companys i companyes el seu gest, i els anima a seguir amb atenció el desenvolupament del procés, que just es troba en les diligències prèvies.
En aquest sentit, tot i que no volen fer cap pronòstic sobre quin serà el final d’aquestmprocés, els docents manifesten la seva satisfacció pel fet que l’auto de l’Audiència Provincial del 15 de juliol ja reconeix que les opinions vessades pel diputat Antoni Camps a la carta que motivà la denúncia, «poden resultar ofensives per una part de la societat que de manera legítima exerceix el seu dret a vaga», i que «no hi ha dubte que el seu contingut i discurs manifesta una ideologia extremista que pot conduir qui les rep a l’enuig i el menyspreu».
L’Audiència observa que les opinions del diputat, pel fet de dirigir-se a l’opinió pública a través de mitjans de comunicació importants que multipliquen els seus efectes, contenen una sèrie d’expressions que poden ser rebudes pels professionals de l’educació com un atac. «Per als membres de la comunitat educativa en vaga», assenyala l’auto, «l’exercici de la docència constitueix la seva professió, i el desenvolupament d’aquesta és el mitjà més important pel qual una persona transcendeix a la societat i es realitza com a ésser útil per als altres. A més, constitueix l’únic mitjà de vida d’una gran part dels afectats». Aquestes manifestacions, conclou l’auto, «poden ser constitutives d’un delicte d’injúries en la mesura que lesionen la dignitat dels querellants i menyscaben la seva fama, atacant el seu bon fer professional de forma immotivada i gratuïta».
