Discriminació lingüística al País Valencià

Una veïna d'Alaquàs ha presentat una reclamació a la Comissaria de Xirivella, que es tramitarà al Ministeri de l' Interior, en la qual denuncia que els agents que la van atendre en acudir a realitzar un tràmit prèviament concertat li exigien parlar “en espanyol” quan ella es va expressar en valencià i fins i tot van arribar a trucar a un intèrpret. Consol Barberà , que és la número tres de Compromís d'Alaquàsi és funcionària de la Generalitat Valenciana, va haver d'esperar més d'una hora fins que va arribar el traductor per realitzar un senzill tràmit que assegura haver fet en diverses ocasions .

El problema va començar ja dimarts passat quan va telefonar a la Comissaria per demanar una cita al departament d'Estrangeria. L'afectada afirma que l'agent que es va posar al telèfon i li va exigir parlar “en espanyol” i li va penjar el telèfon a retirades ocasions. Finalment va aconseguir la cita per dimecres a les 16.30 hores. Quan va arribar a la Comissaria a realitzar la gestió, el policia que atenia el taulell, que presumptament era el mateix del dia anterior, també li va exigir l'ús del castellà per atendre-la. “Disculpi, bon dia, per favor, una cita a Estrangeria a les 4.30?”, assegura que va ser l'única frase que va pronunciar i que el policia nacional espanyol li va dir “Si no parla espanyol no l'entenc”.

Davant la seva petició que fos un altre membre de la plantilla la qual l'atengués, amb el convenciment que algú del personal que treballa a la Comissaria de Xirivella entendria el valencià o almenys aquesta senzilla frase, Consol Barberà afirma que li van indicar que no hi havia ningú que pogués entendre-la i afirma que  “Van arribar a dir-me que si utilitzava el francès o l'anglès , sí que hi havia persones que podien atendrem”.

La van fer passar a la sala d'espera i un temps després , davant la seva insistència, li van indicar que anaven a trucar a un intèrpret perquè el necessitaven per al cas. Mitja hora després va arribar a les dependències policials al traductor, que va resultar ser un home d'origen marroquí amb nacionalitat espanyola des del dia anterior, que portava vivint a València 13 anys. “Aquest noi parlava tant en valencià com en castellà perfectament, el que demostra que no és tan difícil. De fet jo mateixa vaig saber que era marroquí en preguntar el seu nom per dirigir-me a ell perquè el seu accent era perfecte en tots dos idiomes”, explica Consol Barberà. Paradoxalment, l'intèrpret només va haver de traduir la salutació i la frase que Barberà havia pronunciat des del principi i la van passar al corresponent departament. Un cop allà, el traductor no va fer falta perquè el responsable l'entenia.