Han existit personatges que la Humanitat, en premi als seus demèrits, ha condemnat a l'oblit etern. Algun, però, des del segon fossat del vuitè cercle de l'infern dantesc, crida. Cada vegada que Bono crida els franquistes recuperen l'alè. El els pensa i ells es reprodueixen. Per això, es diu, que les misterioses aparicions de Bono, retirat, com Sant Jeroni, a una caverna, formen part d'una estratègia clerical: contribuir en tot el possible que el PSOE acabi desapareixent, com passa amb els socialistes i comunistes en altres països com Itàlia i França, per, sobre les seves cendres, reorganitzar la Confederació Espanyola de Dretes autònomes, CEDA, i, si no es pogués, organitzar el Partit Nacional Catòlic Capitalista. PNCC.
Seria una garantia perquè acabi desapareixent el PSOE que Bono es presentés en el seu nom com a salvador de la pàtria. Amb Leguina i Ibarra podrien formar un moviment triàdic la síntesi serà el caos. Bono és el millor candidat del clergat, el millor candidat de la Banca, el millor candidat de la monarquia i el millor candidat de l'extrema dreta.
Ha jurat, com Tejero, pels seus "collons", que és on resideixen les essències del bon patriota, que castrés als catalans per impedir que es reprodueixin i que els posarà un morrió perquè només se'ls entengui quan parlin en espanyol. A més ha decidit canviar el nom de Catalunya pel de "Nova Espanya". Bono és aquest tipus de personatges que apareixen a la Història sense que ningú els hagi convidat. Igual que un tal Luis Napoleó, són inesperats fantasmes del passat, que emergeixen des dels sinistres fons del lumpenproletariat social, econòmic i intel · lectual. Si és que aquí hi ha alguna cosa d'intel · ligència.
I no obstant això, de puntetes sobre els seus propis talons, comencen a sentir-imprescindibles per canviar el rumb d'una Història que evolucionava en direcció al progrés. Ell, tan providencial per a l'Església catòlica com ho van ser Mussolini, Hitler i Franco, salvarà als espanyols de les seves pròpies perversions. En nom de la Creu. I d'Espanya, Una, Gran i Lliure ... de progressistes però plena de cures. I dirigida per eunucs.
I fencs aquí davant un personatge intel · lectualment sense contingut, si no és recorrent a la lectura de la doctrina cristiana i als Fets dels Apòstols, i tan políticament inútil per a una societat en progrés, a la qual odia des que el van batejar. Tan catòlic com Franco, tan monàrquic com els carlins i tan nacionalista com Hitler, Bono és un patètic esperpent engendrat en les cavernes del nacionalcatolicisme i en els faldons del clergat que per un error de l'espai / temps va aparèixer, entre redoblaments de tambors natzarens, en un portal de Betlem, estratègicament col · locat a la catedral de Toledo. Als peus del Primat de les Espanyes. Feia olor a encens. I segueix pudor.
Amb aquestes llums se'ns presenta com el millor candidat del clergat, com el millor candidat a Capità general dels exèrcits i de les divisions del papa, com el millor candidat del monarca, com el millor candidat de l'oligarquia financera, amb la qual comparteix , juntament amb Església, una mena de Trinitat, disposada a protegir els interessos del Capital i de Déu contra tots els progressistes, ateus, hedonistes i pervertits que s'atreveixin a posar-se-al davant. Una Trinitat contra el poble, aquest enemic que s'atreveix a pensar per si mateix.
Creien, els lliurepensadors i pervertits, que l'Espanya carlina, rància, clerical i franquista havia estat enterrada per l'oblit i indiferència dels espanyols, però vet aquí que Bono, aquesta espècie de Capità Trueno sortit d'una novel · la de Cervantes, com el Quixot , s'ha proposat conduir a tots fins al cel. Encara que sigui a cops de porra.
Es diu d'ell, com a bon catòlic, franquista, falangista i capitalista, virtuts de les que presumeix en públic perquè se'n sent orgullós, que ha jurat davant l'Altar dels seus Majors i davant la verge del Pilar, que Espanya ha de recuperar les seves millors essències. I per descobrir-les, ha baixat, fins als calabossos de la Inquisició, en els quals ja estan instal · lant llum elèctrica per posar-los en funcionament, quan conquereixi el poder.
En aquests calabossos, diuen els seus panegiristes i hagiògrafs, ha trobat els fonaments morals de l'ésser d'Espanya. Empolsats, això sí, però intactes com virus que romanen disposats a envair, si no els ordinadors, les consciències dels espanyols que, tot i que Bono no ho entengui, no volen saber res del seu model ideal d'Espanya. Corcada i rància.
En aquestes cavernes inquisitorials ha tret un exemplar inèdit del Concili de Trento. Moment en què se li va il · luminar la cara perquè a tan il · lustre papir estan escrites, a sang i foc, els senyals d'identitat del bon cristià, que és l'única manera de ser espanyol. Ha proclamat que, pel bé de tots, i perquè déu l'ha elegit per complir aquesta divina missió, que quan guanyi les eleccions tornarà a prohibir el divorci, ficarà a les dones a la cuina i les obligarà, com Mussolini i Hitler, a ser mares. I de tant en tant i si la pàtria ho requereix, faran de putes de l'Estat i de l'Església com a esclaves. Que així també es santifiquen les mares.
Ha jurat que castrés a tots els homosexuals; que prohibirà el plaer sexual a tots els casats; que els joves portaran cinturó de castedat des que neixen fins que es morin i només se'ls permetrà treure-se'l, en presència d'una parella de cures i una altra parella de la guàrdia civil, quan hagi de aparellar-se amb dona per tal fecundar divinament, com a la verge Maria, per produir mà d'obra barata per a l'Estat i per engendrar fidels cristians que s'engrandeixin l'Església.
L'avortament serà prohibit i les avortistes penjades de piques; els anticonceptius seran cremats en presència dels espanyols com a advertència del que els passarà, si tenen el valor d'usar-los; els cervells seran succionats per impedir l'art dubitandi; la premsa, la ràdio i la televisió només posaran música de salms i retransmetran processons. De tant en tant també retransmetran curses de tots per als senyorets del poble i els cacics de província.
L'ensenyament, les classes s'iniciaran cantant "Tornaran banderes victorioses", tindrà com a assignatures obligatòries la Bíblia, Camí, la Imitació de Crist, la doctrina cristiana i els sermons de Rouco Varela. I en classes de formació política, a més de llegir-se les encícliques papals es llegiran el Mein Kamp d'Hitler, l'assaig de Donoso Cortés sobre el catolicisme, "El geni del cristianisme" de Chateaubriand, "Els elements de l'art de l'Estat, de Haller, "De l'papa" de Maistre ... i al final de cada dia cantaran el "Cara al Sol".
Javier Fisac Seco és historiador, caricaturista i analista polític, creador artístic
Darrers llibres publicats: La civilización pervertida o la Ética sadomasoquista cristiana; Clericalismo y Poder y El mito de la transición política: Franco, D.Juan/El Rey y el PCE/ PSOE en la Guerra Fría
