Almenys per en Ramón Mejía, que 11 anys després que George Bush declarés “missió acomplerta” des del portaavions Abraham Lincoln, encara es desperta a mitjanit amb atacs d’ansietat quan recorda com mirava als iraquians com si no fossin éssers humans.
L’arrogància d’aquell caporal de l’exèrcit nord-americà es va diluir en arribar a Faluja al 2003. Res del que hi va veure justificava una ocupació ponderada pels seus superiors com la pedra angular de la lluita contra el terrorisme. De fet el que hi va aprendre el va portar a abraçar l’Islam.
Això va ser després de superar un intent de suïcidi i l’addicció a les drogues. I abans d’assabentar-se que –a la Faluja que va deixar- l’últim any han nascut més de 600 criatures amb defectes físiques fruit del fòsfor blanc i les bombes Mark 77 utilitzades llavors pels invasors.
Ara trobo Mejía treballant per la iniciativa “Dret a curar-se” impulsada pel centre pels drets constitucionals i que malda perquè Washington rescabali Bagdad per anys d’atrocitats injustificades amb assistència mèdica i compensacions econòmiques. Perquè la guerra no ha acabat. Ni pels veterans penedits ni pels iraquians abandonats a la seva sort.
