Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Bon any 2014. Si ens deixen.
07/01/2014 Hemeroteca

Feina

L’estat espanyol ha estat el segon estat de la UE que més ocupació ha destruït el 2013. Des del començament del mandat de Rajoy s’han destruït 1,2 milions de llocs de treball, segons dades del mateix INE.

Banquers

Paral·lelament, l’estat espanyol és el segon estat de la UE amb el sou mitjà més alt entre els banquers i el cinquè amb un nombre més alt de directius de banca que són milionaris. De fet, hi ha 100 banquers espanyols que arriben a cobrar ni més ni menys que 2,16 milions d’euros l’any de mitjana, segons dades de l’Autoritat Bancària Europea.

L’any 2012 aquests 100 banquers milionaris van rebre un total de 91,33 milions d’euros en salari fix i 125,51 milions en bonificacions, dels quals 66 es van pagar de forma diferida.

Frau fiscal

El frau fiscal arriba al 23% del PIB espanyol, el 10% més que a la mitjana de la UE, segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA). Amb un sistema fiscal just, basat en la redistribució i on de veritat els rics paguessin més, això no passaria.

El frau fiscal és en gran part, en un 71%, responsabilitat de les grans empreses que fan mans i mànigues per no de declarar la totalitat dels seus beneficis.

Les grans fortunes espanyoles van evadir només el 2011 fins a 42.000 milions d’euros en impostos, una de les xifres més altes d’Europa. 

En canvi, als Països Catalans el forat el paguen tots els catalans: Segons Gestha, els ciutadans paguen una mitjana de 876 euros -la xifra més alta és la de la Catalunya, on paguen 983 euros anuals-, mentre que la mitjana a l’estat espanyol és de 839 euros l’any.

Desigualtat

Als Països Catalans la forquilla econòmica pot anar dels 5.800 milions d’euros que segons Forbes ostenta el president de Mercadona, Juan Roig, -un home que voldria que els seus treballadors adoptessin “la cultura de l’esforç” dels xinesos- als 420 euros al més que cobra un beneficiari de la renda mínima d’inserció.

Rics

En el darrer any, mentre l’atur juvenil ha superat el 50% i ja és considerat una emergència sanitària, els molt rics només han fet que augmentar, i ja són 402.000 els ciutadans de l’estat espanyol que tenen un patrimoni igual o superior al milió de dòlars, un 13% més que fa un any. Són dades extretes de l’últim informe sobre la riquesa mundial que publica anualment el banc suís Credit Suisse.

Renda mínima

En plena crisi, doncs, els molt rics no han parat de créixer. Per altra banda, a més crisi, menys rendes mínimes. Segons el Síndic de Greuges, els destinataris de la renda mínima han disminuït mentre ha augmentat la quantitat de persones desocupades sense subsidi ni prestació de cap tipus, que han passat del 12,8% el 2010 al 23,5 el 2012.

Pobresa

L’atur, la pobresa i la malnutrició infantil creixen incessantment com també ho fa la desigualtat entre rics i pobres. La població catalana en situació de pobresa severa ha passat de l’1,15 al 4,98% en quatre anys. Segons el síndic de greuges, 50.000 nens catalans estan afectats per malnutrició i 750 més pateixen directament desnutrició.

Actualment hi ha cinc vegades més de pobres severs que el 2008. Les xifres parlen per si soles: el 60% de les famílies passen dificultats per arribar a final de mes

Segons l’Informe Insocat de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) si l’any 2008 la població catalana en situació de pobresa severa era de l’1,15%, el 2011 el percentatge va créixer fins al 4,98%.

També augmenta sobretot la taxa de població en risc de pobresa o exclusió social, que passa del 16,5% al 23,3% entre 2008 i 2011 a Catalunya.

A Barcelona el nombre de persones sense sostre ha crescut un 43% en els últims cinc anys fins a arribar a les 2.933 persones, segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Mentre tot això passa, a Catalunya CiU ha impulsat des que és al Govern “mesures de racionalització i revisió” destinades a regular el cobrament de la renda mínima i a combatre el frau, cosa que simplement es tradueix en la reducció del nombre de destinataris (4.521 persones van perdre la prestació el 2012, segons el Departament d’Empresa i Ocupació).

Així, és clar que creix la desigualtat. I de forma induïda.

Bon any 2014. Si ens deixen.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid