La gran majoria ha beneït l'AVL, uns perquè creuen en les seues bondats ulls a cegues, uns altres perquè malgrat tot la consideren un mal menor i "aprofitable". Així, des de Vilaweb, La Veu del País València, El Punt-Avui, l'Ara, Escola Valenciana, les universitats dels Països Catalans, així com molts escriptors, editors i lingüistes "nostrats" avalen i acaten la seua autoritat lingüística, publiciten les seues activitats i demanen les seues subvencions.
Tanmateix, la realitat és tossuda, malgrat que ja sabem que els cecs més cecs no són els qui no hi veuen, sinó els qui no volen veure. Així que, torna-li la trompa al xic: «Marca España segrega la "llengua valenciana" del català L'organisme assegura que "el 1998 les Corts Valencianes aproven la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua" i inclou doble versió».
Tot i saber que "predica'm, Tomàs, que predicant et quedaràs", insistiré a repetir-ho. Si voleu, per fotre, per refregar-ho per la cara, encara que em tornen a ficar en el mateix sac que el feixista Sentandreu. Per això: perquè la realitat és tossuda.
L'article que enganxe tot seguit es va publicar al portal CRITERI i republicat en aquest blog l'1 de juny de 2009. Val encara per a ara.
No és esperpèntic, és conseqüència
Hi ha hagut qui n'ha fet broma i qui s'ho ha pres a broma, i qui s'ha estripat els vestits bíblicament, és a dir, hipòcritament. La majoria ha qualificat l'afer d'esperpèntic. Tanmateix, que el Parlament Europeu s'haja gastat 6.000 euros a fer una traducció al valencià diferenciada de la catalana no té res d'esperpèntic: és la conseqüència d'uns fets, d'uns pactes contra natura. Férem riure a base de bo quan a Europa els presentàrem versions en català i en valencià d'aquella "Constitució Europea". Ningú, però, va parar esment en la justificació que hi donava el ministre espanyol Moratinos: Jurídicament català i valencià són llengües diferents. I això és així a conseqüència de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Jordi Pujol la va pactar amb Eduardo Zaplana, i se'n vanta públicament. Molts dels qui hi donaren suport ara s'exclamen de les conseqüències "esperpèntiques". Han col·laborat a esquarterar el català, però no hi assumeixen cap responsabilitat. Ara clamen o fan broma, però quan alguns criticàrem el pacte perquè posava en perill la unitat del català, bé callaren per indiferència, bé l'aplaudiren per conveniència.
No és cas de riure, no. De fet, si algú pot riure-se'n de debò són els espanyols, que sempre ens guanyen gràcies als nostres gols en pròpia porteria.
Si voleu més arguments sobre el funest paper de l'AVL, en tinc per a donar i vendre en aquest recull:
I ja sabeu què diuen: l'ésser humà és l'únic animal que entropessa milanta voltes amb la mateixa pedra, i que qui siga burro que l'albarden.
