El documental "Espui", sobre la bombolla immobiliària de la periodista Anna Soldevila amb la coproducció de TVC i Soona Films, acaba de guanyar el seu setè a la Muestra del Documental Etnogràfic de Sobrarbe i ja són set els premis que acumula d'ençà la seva estrena, ara farà un any.
“Espui”, que es va poder veure fa un any en el programa de TV3 “El documental”, és un exemple del que ha passat al país en els últims dotze anys: primer, l’esquizofrènia constructora, el “boom” immobiliari, i després l’esclat de la bombolla i la crisi econòmica, i tot això a partir de la història d’un petit poble del Pirineu català, Espui.
A Espui es va projectar un macrocomplex turístic, amb una zona residencial per a més de 5.000 persones, vuit hotels, un camp de golf, una pista d’esquí, una pista de gel, un SPA-welness i una àmplia zona recreativa. Aquestes obres van quedar aturades al juliol del 2008 i una gran part de les construccions van quedar a mitges. El poble d’Espui està ara sembrat d’estructures a mig fer i d’esquelets de ferro.
L’operació beneïda per la Generalitat havia de ser clau pel desenvolupament local i crearia llocs de treball a dojo. El resultat és un espai malmès i un territori deprimit.
La història està narrada en primera persona i va recorrent diferents moments d’aquests dotze anys. La directora intercala la recerca de les seves arrels amb el procés de transformació del poble, i es fon entre la vida dels seus veïns i aquells paisatges canviants.
Anna Soldevila, filla d'Espui
Anna Soldevila, va gravar durant dotze anys el poble dels seus ancestres, Espui. Durant segles la vida va ser tranquil·la en aquest poble pirinenc situat a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Res no hi canviava, tret del paisatge modelat al ritme del canvi de les estacions. Amb el pas dels anys, però, es va anar despoblant fins que es va quedar amb menys de cent habitants. Els pocs que en queden encara es resisteixen a deixar la vida que els ofereix aquest entorn natural d'alta muntanya per una de més còmoda a la ciutat o a cap altre lloc.
Premis
El documental ha estat guanyador al millor film del Festival d’Arquitectura d’Istanbul 2012, millor pel·lícula mediambiental al Festival de Sant Sadurní, premi CINEECO d’Antropologia Ambiental a Portugal, premi a la millor pel·lícula d’Hàbitats de Muntanya a Romania, premi del jurat al Festival Internacional d’Aventures de l’Índia i el segon premi al Festival Internacional de Documentals de Santiago Álvarez In Memoriam (Cuba)
