La ciutat de Girona compta des d'avui amb una nova plataforma que aixopluga diverses entitats que treballen per la defensa dels drets socials.
La Xarxa pels Drets Socials (XDS) es defineix com una organització ciutadana d'enllaç entre diverses entitats (sindicals, associacions veïnals, ONG solidàries, plataformes de persones afectades i altres) creada per la promoció de lluites i accions en defensa de "l’exercici real per part de tota la ciutadania dels drets socials fonamentals (seguretat social, salut, habitatge, educació i participació en la cultura, treball digne i drets laborals) proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans".
Segons afirma a la seva carta de presentació, "la lluita pels drets socials és indestriable de la lluita per la resta de drets personals, cívics i nacionals, també proclamats universalment com a tals, i en conseqüència, de la lluita contra tota mena de discriminació, marginació, dominació, opressió, explotació i espoli".
"Entenem que les persones i els pobles tenim el dret permanent a decidir el nostre futur en llibertat. Treballem per una societat justa i igualitària, com a base d'un país, el nostre, plenament lliure i solidari", manifesta.
La XDS està integrada per organitzacions com CCOO, CUP, COS, Mesa d’Entitats per la Participació, Coordinadora d’ONG, PAH Girona, UGT, ICV-EUiA, Càritas, Revolta Global, SeneCat, Assemblea Popular de Girona o la IAC.
Es presenta en una concentració per aturar un desnonament
La Xarxa pels Drets Socials es va presentar públicament dimecres amb un acte que es va celebrar al carrer Empúries del barri de Sant Narcís, on hi havia programat un desnonament.
Més d'un centenar de persones de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que forma part de la XDS, i de la resta d'entitats de la Xarxa es van congregar a Sant Narcís i van aconseguir impedir per quarta vegada el desnonament de Rómulo i la seva família.
Posteriorment es va fer saber que Bankia s'ha avingut a la condonar el deute, la qual cosa suposa que s'ha aconseguit la fita de la dació en pagament. La PAH ha valorat positivament aquest fet, tot i que l'ha considerat "de mínims" i ha reafirmat el seu compromís "en la lluita pel reconeixement efectiu del dret a l'habitatge per al conjunt de la ciutadania".
