Avui fa mil dies que Arnaldo Otegi està en la presó. Si la condemna ja era incomprensible, la durada de l'empresonament encara ho és més. Molt més. Otegi no ha d'estar en la presó sinó dirigint el seu partit i la seua coalició i participant en la nova etapa política que viu el seu país. Que passe açò que passa és molt greu.
És molt greu perquè poca gent ha treballat tant com Otegi per aconseguir que ETA deixàs les armes. La reflexió feta per l'esquerra abertzale té molt a veure amb ell i el seu nucli polític, i no és de fa quatre dies. El famós acte d'Anoeta que marca el principi de la nova etapa política basca és del 2004, i és sabuda la posició en favor de l'evolució de l'esquerra abertzale que Otegi ja defensava abans. Que l'estat espanyol hi responga amb la presó és un senyal tenebrós.
És un senyal tenebrós, però, per una altra banda, claríssim. El discurs oficial espanyol ha defensat que tota opció política es podia defensar sempre que fóra sense violència. Però la presó d'Otegi el nega, aquest discurs. A Otegi, el tenen tancat perquè saben que pot portar el seu país a la independència. I, per tant, la qüestió no és el mètode, democràtic o no, sinó la proposta final que fa.
Amb Otegi en la presó la careta de l'estat no s'aguanta i cau, i ens ensenya el rostre real de l'Espanya on (encara) vivim.
