Els ajuntaments de la Ribagorça s’han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó. Els alcaldes s’oposen a la modificació que planeja el text, que elimina “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació “aragonès oriental”.
Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d’aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d’alumnes.
Graus
La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l’ensenyament optatiu del català a l’Institut de Graus, que el govern de l’Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l’any vinent es deixarà d’impartir català en aquest centre.
L’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó
L'esborrany de l'avantprojecte deroga tots els aspectes de l'actual Llei de llengües que garanteixen una mínima vitalitat del català i l'aragonès. Així, fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari" i fins i tot elimina la denominació de català per referir-se a la llengua que es parla a la Franja de Ponent i en diu "aragonès oriental". També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.
Amb aquest text, el govern popular substitueix -tal com va anunciar en prendre possessió- l'actual Llei de llengües i en deroga els aspectes que "imposen" la normalització del català i l'aragonès. Així, el text recull el propòsit de garantir la protecció de la diversitat lingüística però diu textualment que vol evitar "qualsevol tipus d'imposició".
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i reconeix com a llengües pròpies les seves diferents modalitats d'ús predominant a les àrees septentrional i oriental d'Aragó, on es parla català tot i que l'esborrany s'hi refereix com a "aragonès oriental".
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari".
Ripoll surt en defensa del català de la Franja
L'Ajuntament de Ripoll, la ciutat on va néixer i viure la consellera d'Educació i Cultura del govern d'Aragó, María Dolores Serrat, ha aprovat recentment una moció de defensa de la unitat del català a tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia, així com de rebuig a les traves que es posen perquè els ciutadans dels Països Catalans puguin viure amb la seva llengua materna amb normalitat. Hi van votar a favor tots els grups: CiU (al govern) i ERC, PSC i PxC (a l'oposició).
Per la seva banda, La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) també ha denunciat que el nou atac del PP contra el català aquest cop a la Franja de Ponent "és només una baula més de la política d’atacs envers el català que el govern del PP està duent sistemàticament arreu dels Països Catalans".
