Endavant-OSAN ha elaborat el document Anàlisi dels moviments produïts a València d'ençà els fets del Lluís Vives, en què analitza la situació socials i política al País Valencià, concretament en el marc de les festes de les Falles a la ciutat de València, després de les mobilitzacions i la repressió de la Primavera valenciana.
L'organització independentista considera que, després de la pèrdua de prestigi del govern del PP, ara s'ha esgotat "l'estratègia policial." En aquest sentit, consideren que després d'aquesta situació i en el marc de les festes de les Falles "el PP ha tractat de mantindre el control de la situació amb recursos diversos que tenen una línia discursiva clara: qualsevol crítica contra ells és una crítica contra les Falles. Apel·lant als símbols de la festa per tal de posar els fallers en contra dels manifestants, que des del dia 1 de març s'han mantingut al peu del canó sota la balconada municipal, i utilitzant els ressorts de poder dins les Falles (JCF, Falleres Majors,...), pressiona per tal que es posicionen públicament i agressiva contra les protestes".
Aquest escrit també planteja, en relació a la continuació de les protestes en el marc de l'Intifalla, que "el discurs oficial s'ha trencat: bona part de la població ha vist amb simpatia aquestes protestes que cada vegada han sigut més nombroses i sonores sense que l'oposició institucional les haja pogut controlar en cap moment. La intifalla ha fet més explícit el seu atac contra le autoritats i el seu respecte per les festes. Així, un sector dels fallers ha canviat el seu discurs i l'hegemonia conservadora a la Plaça ha quedat trencada parcialment; el monopoli político-social del PP i la clàssica utilització propagandística de les Falles també s'ha esquerdat."
Els aspectes destacats d'aquest document assenyalen que "El domini social conservador a la ciutat s'ha vist qüestionat" i que l'estratègia repressiva ha quedat momentàniament aparcada en les seues expressions més brutals. Un fet que ha afavorit que "La massa social crítica, encapçalada pels i les estudiants, ha crescut i ha superat en part la por i la criminalització", gràcies sobretot a la utilització de les xarxes socials que "ha aconseguit, a més d'estendre socialment i territorial les protestes, trencar el monopoli de la informació per part dels mitjans de masses. I aquests s'han vist forçats, en part, a abandonar el discurs oficial".
En aquesta anàlisi també es remarca que "també s'han pogut copsar en la irrupció contestatària en el santuari conservador que havien esdevingut les mascletaes", "un fenomen sense precedents i d'enorme calat polític perquè suposa guanyar una posició en territori fins ara hostil".
L'organització independentista considera que, després de la pèrdua de prestigi del govern del PP, ara s'ha esgotat "l'estratègia policial." En aquest sentit, consideren que després d'aquesta situació i en el marc de les festes de les Falles "el PP ha tractat de mantindre el control de la situació amb recursos diversos que tenen una línia discursiva clara: qualsevol crítica contra ells és una crítica contra les Falles. Apel·lant als símbols de la festa per tal de posar els fallers en contra dels manifestants, que des del dia 1 de març s'han mantingut al peu del canó sota la balconada municipal, i utilitzant els ressorts de poder dins les Falles (JCF, Falleres Majors,...), pressiona per tal que es posicionen públicament i agressiva contra les protestes".
Aquest escrit també planteja, en relació a la continuació de les protestes en el marc de l'Intifalla, que "el discurs oficial s'ha trencat: bona part de la població ha vist amb simpatia aquestes protestes que cada vegada han sigut més nombroses i sonores sense que l'oposició institucional les haja pogut controlar en cap moment. La intifalla ha fet més explícit el seu atac contra le autoritats i el seu respecte per les festes. Així, un sector dels fallers ha canviat el seu discurs i l'hegemonia conservadora a la Plaça ha quedat trencada parcialment; el monopoli político-social del PP i la clàssica utilització propagandística de les Falles també s'ha esquerdat."
Els aspectes destacats d'aquest document assenyalen que "El domini social conservador a la ciutat s'ha vist qüestionat" i que l'estratègia repressiva ha quedat momentàniament aparcada en les seues expressions més brutals. Un fet que ha afavorit que "La massa social crítica, encapçalada pels i les estudiants, ha crescut i ha superat en part la por i la criminalització", gràcies sobretot a la utilització de les xarxes socials que "ha aconseguit, a més d'estendre socialment i territorial les protestes, trencar el monopoli de la informació per part dels mitjans de masses. I aquests s'han vist forçats, en part, a abandonar el discurs oficial".
En aquesta anàlisi també es remarca que "també s'han pogut copsar en la irrupció contestatària en el santuari conservador que havien esdevingut les mascletaes", "un fenomen sense precedents i d'enorme calat polític perquè suposa guanyar una posició en territori fins ara hostil".
