Armand era un patriota, no havia mai amagat ser un independentista, lluitava per la dignitat de la terra, ha lluitat durant 20 anys per a aixecar la Porta dels Països Catalans. No la volia tancada, tot al contrari la somiava oberta i marcant clarament l’entrada en Terres catalanes, una Porta de benvinguda, oberta de bat a bat, segons informa Catalunya Nord per la Independència.
Incansable ha donat molt per un lloc simbòlic. D’esperances en desesperances, ha elaborat molts projectes lentament elaborats estudiats abans de ser presentats a les institucions franceses, institucions que les escombraven sense vergonya. Pacient, tossut ha acabat per guanyar perquè ells, els garants de la “république” han vist que l’Armand no deixaria mai el projecte. però si ha guanyat, la victòria ha estat parcial. La Porta la volia més aprop de l’autopista, més visible i indicada dignament.
Però els atacs no han estat sempre i únicament francesos. Espanyolistes i blaveros també s’hi van sumar.
Incansable ha donat molt per un lloc simbòlic. D’esperances en desesperances, ha elaborat molts projectes lentament elaborats estudiats abans de ser presentats a les institucions franceses, institucions que les escombraven sense vergonya. Pacient, tossut ha acabat per guanyar perquè ells, els garants de la “république” han vist que l’Armand no deixaria mai el projecte. però si ha guanyat, la victòria ha estat parcial. La Porta la volia més aprop de l’autopista, més visible i indicada dignament.
Però els atacs no han estat sempre i únicament francesos. Espanyolistes i blaveros també s’hi van sumar.
