La Flama de la Llengua arriba a Montserrat després recórrer el País Valencià

Aquest matí, la flama de la Llengua ha arribat a la basílica de Montserrat, on ha estat rebuda pel pare abat, Josep M. Soler. I a la sala d’actes han intervingut Vicent Pitarch, el pare Josep Miquel Bausset, el president del Centre Excursionista de Castelló, Guillem Palomo, i el director de VilaWeb, Vicent Partal. També s'hi ha fet una interpretació musical Pep Martí (cant d’estil) i el Cor Veus Atrevides. Amb aquest acte, s'ha tancat la 43a edició de la Renovació de la Flama de la Llengua.

Precisament enguany ha estat el Centre Excursionista de Castelló l’encarregat d’organitzar la 43a Renovació de la Flama, juntament amb les associacions i els centres excursionistes avui presents. No ha estat casualitat que haja estat el Centre Excursionista de Castelló l’encarregat d’organitzar la Renovació de la Flama de la Llengua, ja que precisament en aquella ciutat, Castelló de la Plana, quan, l’any 1932, ara fa vuitanta anys, es van aprovar les anomenades Normes Ortogràfiques de Castelló, que van constituir la ratificació de les normes establertes per Pompeu Fabra per a Catalunya. Unes normes aprovades pels intel•lectuals i els escriptors valencians del moment i amb les quals els valencians ens vam incorporar de manera madura i responsable al conjunt de territoris de parla catalana.

Arran d'aquest esdeveniment, enguany ha estat la primera vegada que aquesta festa commemorativa i alhora reivindicativa –de festa, de celebració, d’alegria, de comunió amb la natura– arriba a les terres del sud del nostre territori, és a dir, al País Valencià. La primera vegada, doncs, que la flama traspassa la línia invisible que ens uneix amb Catalunya i, encara mar enllà, amb les Illes Balears.

D'ençà el passat 29 de gener que la flama va sortir de Prada de Conflent, ha recooregut bona part del territori del País Valencià. A més a més, la Societat Cultural el Micalet acull una llàntia amb la flama que es mantindrà encesa durant tot l'any fins que el 2013 de nou torni la flama i es renovi.


Renovació de la Flama de la Llengua

Cal remuntar-se a l’any 1968, la primera edició de la festa de la Flama de la llengua catalana. En aquell any es va homenatjar Pompeu Fabra, un dels lingüistes que més va fer per la normativització del nostre idioma. Va ser Pompeu Fabra, entre altres personalitats de primeries del segle XX, qui va dignificar la llengua, qui la va dotar d’una normativa, d’una gramàtica, d’un diccionari. Eines fonamentals per a fomentar l’ús culte –escrit i parlat– de la llengua catalana. És a dir, per poder-la utilitzar en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. Aquell any de 1968 es complia el centenari del naixement del lingüista català, mort a l’exili durant la dictadura franquista. I va ser a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, el poble on va morir Pompeu Fabra, que es va encendre per primera vegada la Flama de la llengua i es va inaugurar un peregrinatge per tot Catalunya, fins arribar a l’Abadia de Montserrat.