A principis de I'any 1968, quatre entitats :l’associació Excursionista
d’etnografia i Folklore, El centre excursionista Àliga ,la unió
excursionista de Catalunya i el Club Excursionista de Gràcia, van unir
la seva veu per proposar als assistents a I'assemblea de la federació
Catalana de muntanya d’aleshores, retre un homenatge a Pompeu Fabra amb
motiu del centenari de la seva naixença.
La proposta fou assumida per la totalitat del nostre excursionisme i ,
el mes d’octubre d’aquell mateix any se'n celebraren els actes.
S’encarregà a I'escultor Rafael Solanic una Llàntia per a Montserrat que mantingués perpètuament el foc encés el 12 d’octubre a la tomba del mestre a Prada de conflent: LA FLAMA DE LA LLENGUA.
La flama fou portada per camins de muntanya fins al monestir de Montserrat, i fou amb aquesta que s’encengué la Llàntia votiva que va quedar instal·lada a L’atri de L’església i que du la següent llegenda: Flama de la llengua catalana, encesa per la fe, portada per L’esforç.
L’excursionisme, d’una manera continuada durant quaranta-dos anys, ha
sabut mantenir L’esperit d'aquesta flama renovant-ne cada any la
vigència.
Per saber-ne més:
